L'Entrevista a... Ramon Saborit

“L'Enric és La Cabra. El que ell ha fet per un club, ningú mes ho ha fet enlloc.”

Després de moltes setmanes, i vàries demandes dels lectors, tornem a tenir la secció de l’Entrevista. La podreu trobar cada dimecres aquí. A tots els que ja sou fans de La Cabra a al Facebook, rebreu una notificació quan aparegui, com ja sol ser habitual, i els que encara no ho sigueu... a què espereu?

La primera entrevista d’aquesta temporada li ha tocat a en Ramon Saborit, un dels jugadors mítics de la història de La Cabra, ja retirat. Entrevista ideal per conèixer una mica més la història, l’Enric i els jugadors d’aquest club. Aquí teniu l’entrevista doncs:

Quins companys en especial recordes? Títols? Ascensos...?

D'entrada us puc dir que vaig estar molts anys a La Cabra i amb això els companys que recordes en son molts. Potser es fan més especials els de la temporada 95-96, que va ser quan vam pujar a Segona Regional. Gairebé tots jugàvem junts a La Cabra des de que teníem 10 anys…

Però comencem pel principi. Què és el que et va fer decidir fitxar per l’equip, ara fa anys?

Era l'equip més proper a casa, el meu pare ja hi jugava i jo hi anava des de petit. Vaig fitxar l’any 1977, quan tenia 10 anys.

En quina posició jugaves? Quin dorsal tenies (tenies predilecció per algun número en concret)?

Jugava de defensa amb el número 5, que de fet era el meu preferit.

Alguna superstició a la hora de jugar?

De superstició cap ni una... potser només en tenen els bons!!

Què ens pots explicar d’aquell temps? Com era el joc, els companys, la implicació...

La implicació era molt alta però els temps també eren diferents. Es jugava pràcticament de memòria ja que feia molts anys que ens coneixíem i jugàvem plegats.

Com et veies tu com a jugador?

Amb molta afició i moltes ganes de jugar perquè el futbol sempre m'ha agradat.

Quants anys fa que vas deixar La Cabra? I per què?

Fa 9 anys que vaig deixar La Cabra. La vida mateixa et va marcant les prioritats de cada moment.

Què ens pots dir d’un club mític com aquest?

Que era un club molt familiar en els seus inicis i això era el què el diferenciava de la resta dels clubs.

I relacionada amb la pregunta anterior, què ens pots explicar de l’Enric (una cosa va lligada amb l’altre)?

L'Enric és La Cabra. El que ell ha fet per un club, ningú mes ho ha fet enlloc. Ha viscut per La Cabra i ha marcat a tots els que hi hem passat.

Alguna anècdota divertida que recordis amb ell?

La quantitat de “nanos” que era capaç d'encabir dins la seva furgoneta Sava. Ara això seria impensable perquè cap pare permetria al seu fill pujar a aquella furgo!

No t’ho creuràs, però aquesta anècdota de la furgoneta no ens és del tot nova. En fi, i com el veus ara que ja no és entrenador?

El veig com sempre. Encara s'emociona quan parla de La Cabra.

Què t’ha fet tornar a entrenar els porters?

El fet de conèixer en Jordi Noguer i que els meus fills ja son més grans. Ells també juguen a futbol!

En Jordi Noguer... de què el coneixes?

Havíem coincidit algun any a La Cabra com a jugadors.

I ara, com va la relació amb l’equip tècnic?

Bé, sense problemes. Intentant aprendre d'ells.

I amb els jugadors?

Per la meva part bé, és l'oportunitat de relacionar-me amb gent mes jove.

Què ens pots dir dels entrenaments? Com els veus?

A mi em semblen perfectes. Amb els 20 anys que vaig passar a La Cabra mai havíem entrenat com es fa ara!

Has seguit l’equip aquests darrers anys?

Sí, però de lluny.

No s’anava massa bé en el tema resultats. Què creus que hi fallava?

Jo diria que la poca continuïtat que tenia l'equip en quan a jugadors.

Com veus l’equip aquest any?

Amb ganes i molt motivats per quedar ben classificats.

Segueixes el bloc?

A partir d'ara el seguiré!

Molt bé, gràcies per tot Ramon! I ja per acabar, algunes paraules per l’equip i els seguidors del bloc?

Que per molts anys puguem anar parlant de La Cabra!!!!!

DERROTA CONTUNDENT

La Cabra no ha pogut seguir la bona ratxa de partits puntuant i ha perdut per un contundent 5-0 a casa del Santperenca, un equip, que de ben segur lluitarà per pujar aquest any. El resultat no fa del tot justícia al partit, sobretot per la seva contundència; El Santperenca ha estat millor i s’ha merescut guanyar, sí, però no ha estat un bany com així demostra el resultat.

Un partit contra un dels caps de la classificació sempre és difícil, però si existia un bon moment per tenir aquest partit, era precisament ara. La Cabra venia de sumar 10 punts dels últims 12 possibles, i els ànims eren prou alts per plantar cara al Santperenca. No obstant, després d’aguantar els primers minuts i jugar-li de tu a tu, l’equip local s’ha avançat al marcador després d’una jugada amb rebots i aturades del porter cabrenc. El 1-0 ha fet mal, però no s’ha abaixat els braços. En la primera part, el joc ha tingut lloc en camp contrari i, si bé no s’ha disposat de masses ocasions clares per marcar, si s’arribava i això es veia en fores de banda, pilotes penjades a la frontal i córners a favor. També, una bona jugada d’en Sergi que ell mateix ha xutat a porteria, ha sortit per poc per sobre els tres pals. Però el segon gol dels locals ha arribat. És curiós com es pot perdre un partit disputant la major part dels minuts en camp contrari. El Santperenca demostrava saber a què jugava i no perdia pilotes fàcils en cap moment. Això sí, el que si perdia una mica era el seu davanter que, en un partit així semblava buscar raons amb tota la defensa cabrenca (incloent un cop de colze a la cara a en Camacho en una pilota disputada). La fi de la primera part era imminent, però no semblava clara una remuntada; a l’equip local se’l veia enxufat i còmode.

La segona part començava amb un “voler però no poder”, tal i com havia acabat la primera, i La Cabra pressionava i anava pel partit sense crear cap situació clara de gol. Els canvis eren a prop i, veritablement feien falta per com anava el partit; La Cabra corria, però en el Santperenca el què corria era la pilota... i als nostres se’ls veia força cansats. De mica en mica van anar entrant en Marc, en Pep, en Roger, en Ramon i en Marc Rovira. De nou es tornava a tenir energies i ritme i s’intentava l’atac de nou. La defensa també estava bé, i l’equip contrari no disposava d’ocasions clares. Però, com sol passar, en aquets moments, un xut ras que enganxava al nostre porter a contrapeu acabava dins la portaria. A partir d’aquest tercer gol, La Cabra ja es va veure superada. Es podia seguir corrent, sí. Es podia seguir pressionant i defensant a les mil maravelles, també. Però quan t’arriben 3 cops i et marquen tres gols... això enfonsa. I més amb un bon rival. Llavors van arribar els altres dos gols, ja en els minuts finals i sense temps de fer-hi res més. Vist tot això, cal dir una cosa; ni fa una setmana érem tant bons ni ara som tant dolents, i aquí entra la raó de ser d’aquesta crònica, explicar que la contundència del 5-0 davant un rival així (que en tot moment ha fet mèrits i joc per guanyar el partit, tot s’ha de dir), ha acabat sent una mica injust. Partit perdut, sí. Derrota massa contundent per com ha anat el partit, també.

Arbitratge:

Un molt bon arbitratge, la veritat. Sí, el partit ha estat força plàcid i no hi ha hagut cap jugada polèmica ni res per l’estil però, tot i així, l’àrbitre ha estat en el seu lloc. Ha fet la seva feina, no ha buscat cap protagonisme, ha dialogat amb els jugadors quan feia falta i ha sabut llegir el partit en tot moment. Dona gust (encara que perdis) jugar amb arbitratges així.

A FAVOR :)

-S’ha plantat cara a un dels equips que de ben segur lluitarà per pujar.

-S’ha pressionat al rival en la seva pròpia meitat de camp i això ajuda a que l'equip rival no disposi de tantes ocasions; punt a tenir en compte i treballar-hi.

-Un resultat així ens fa tocar més de peus a terra després de 3 partits seguits guanyant.

EN CONTRA :(

-Resultat contundent.

-S’ha encaixat 5 gols de 5 jugades d’atac.

-No s’ha marcat, i així és difícil guanyar un partit.

-Els 5 gols han fet mal, i en la segona part ha semblat que l’equip no aixecava cap.

Els jugadors del partit son...

3 punts: Àlex

2 punts: Jordi Tió

1 punt: Mar Agramunt

11.000 VISITES!

Doncs si, hem arribat a la friolera de 11.000 visites! Gràcies a tots i a totes per fer possible arribar a aquesta xifra. Seguirem treballant per millorar el bloc (properament hi haurà nova capçalera i alguna sorpresa més) i seguir informant-vos de l'actualitat "cabrenca".

La fotografia que podeu veure, és del partit de veterans celebrat fa unes setmanes al camp de La Cabra. Si en voleu veure més fotografies, baixeu per aquesta columna de la dreta i hi trobareu un enllaç que posa "fotografies del partit de veterans". Cliqueu on posa fotos, i ja està.

Salut i visca La Cabra!

3 DE 3!

La Cabra aconsegueix en una setmana 9 de 9 punts possibles i es situa a la zona mitja de la classificació. Primer guanyant al camp del Monasterio, guanyant en els 13 minuts que restaven del primer partit de lliga amb el Vinyoles, i aquest dissabte guanyant a casa davant del Corcó. Tres victòries de tres partits. Un partit intens i de desgast el d’ahir, en el que els cabrencs van guanyar per la mínima, 1-0.

Els partits contra el Corcó solen ser partits intensos, igualats i amb moltes ocasiones. El partit d’ahir no va ser una excepció, i la regla es va complir. Un partit molt igualat i amb els dos equips anant pel partit. La Cabra sortia pràcticament amb el mateix equip titular del dijous, i pel què es va veure en la primera part, amb les mateixes ganes i la mateixa concentració. L’atac de La Cabra pressionava i mossegava, la mitja jugava la pilota i la defensa mantenia la pilota i les ocasions rivals lluny de la seva porteria. Després d’algunes ocasions, l’únic gol del partit va arribar de les botes (o més aviat, del genoll) d’en David a passada des de línia de fons de Dani. L’equip ho va celebrar i, tal i com està passant aquest any, La Cabra demostra que pot anar per davant del marcador i que sap fer-ho. Les ocasions es van repetir, en especial en una internada d’en Dani que va acabar amb un xut ras que el porter contrari va poder desviar. Hagués pogut ser el gol de la tranquilitat, però no va ser així. Mencionar que a la meitat d’aquest temps, l’àrbitre va fer acte de presència i va expulsar (per dues targetes grogues) a en Pep per recriminar una acció soferta la primera, i per una falta atacant. La Cabra quedava en 10 jugadors tot el què faltava de la primera part, i tota la segona. Els últims minuts d’aquesta part varen ser del rival, però sense cap ocasió destacable.

La segona part començava com el final de la primera, i l’equip es veia obligat (al ser un jugador menys) a jugar amb un sol davanter en punta. El Corcó es veia obligat a pressionar i intentar igualar el partit, així que en tots els córners i jugades, pujava més jugadors del normal a rematar. Aquesta segona part va ser de desgast, d’aguantar el partit evitant-ne ocasions i intentant arribar a portaria contrari amb algun contraatac o amb pilotes penjades a l’àrea. Els canvis van arribar, i en bon moment doncs l’equip es veia cansat i no calia afluixar massa o el gol contrari arribaria. L’àrbitre seguia amb el seu festival de protagonisme i anava repartint targetes grogues a tort i a dret i el seu toc artístic va arribar en una jugada d’atac del Corcó en què no va xiular el fora de joc (encara no sabem per què, doncs tal i com ell va dir per allà “l’hauria d’haver xiulat”) i el davanter va xocar contra el nostre porter. Els dos van quedar estesos el terra i els dos es van haver de retirar del camp, un sagnant pel nas i l’altre lleugerament atordit pel cop al cap. Això deixava La Cabra sense porter i, sense porter de reserva, en Tió va assumir la responsabilitat i es va posar sota els pals. Tal i com ens demostra en els entrenaments, no ho fa gens malament, i totes les accions en les que va haver d’intervenir les va resoldre sense problemes. L’àrbitre, en els minuts finals també va expulsar un jugador del Corcó, cosa que igualava una mica massa tard el partit. I així, aguantant i aguantant, van anar passant els minuts i es va arribar al final del partit.

M’agradaria també destacar el suport de la grada i del públic, doncs molts d’ells ens venen a veure desinteressadament cada setmana. I parlo de joves i grans aficionats a La Cabra, de l’Enric, de jugadors lesionats, antics jugadors, companys d’entrenament, parelles, amics i amigues dels jugadors... en fi, a tots ells moltes gràcies per ser-hi.

Arbitratge:

Vist els partits, he cregut necessari afegir un espai per l’àrbitre. Ja se sap, estem a tercera i els equips i jugadors no son els millors, els àrbitres, tampoc. Acceptem que hi hagi errors, fores de joc que es xiulen malament i targetes grogues innecessàries. Ara bé, sí que es demana (crec) saber llegir una mica el partit i arbitrà igual als dos equips. Això darrer, l’àrbitre del partit ho va fer molt bé; va xiular malament pels dos equips. En un excés de protagonisme, l’àrbitre d’ahir es va dedicar a inflar a targetes els dos equips per qualsevol tonteria, falta o recriminació. El problema és també que alguns arbitratges, com el d’ahir, van de “complir el reglament fil per randa” (com amb el tema de les camisetes per dins els pantalons) i llavors en accions clares com unes mans al mig del camp tallant una acció d’àtac, no és ni targeta. A veure, si ens ho agafem amb paper de fumar, ens ho agafem amb paper de fumar. Res de mitges tintes. I si no es pot (que sol ser el més normal) doncs ens dediquem al què hem dit; saber llegir el partit, arbitrà igual pels dos equips i no intentar ser-ne el protagonista.

A FAVOR :)

-Tercera victòria consecutiva.

-L’equip ataca, és ambiciós i molt, molt segur a darrere (2 gols en contra en els 3 darrers partits)

-Es va saber jugar i aguantar amb un jugador menys.

-10 punts de 18 possibles; el millor inici de l’equip en 3 anys, com a mínim!

EN CONTRA :(

-L’equip es va deixar influir per l’arbitratge i ho va pagar amb moltes targetes.

-Hagués pogut faltar sentenciar el partit abans i no haver de patir tant.

-Saber com està el porter després del cop. Esperem que no sigui res.

Els jugadors del partit son...

(L’equip tècnic destaca, això sí, la feina de tots els jugadors en aquest partit tant dur, però s’ha de triar 3 per seguir amb el joc del millor jugador de la temporada)

3 punts: Jordi Tió

2 punts: Marc Agramunt

1 punt: David