L’Esquirol 4 – La Cabra 5: Gran victòria i millor sopar.

Partit entretingut al camp de l’Esquirol amb una pluja de gols en el resultat final però amb una Cabra que va anar sempre per davant. Va ser així com en una gran jugada en els primers minuts de partit en Martí feia avançar-nos al marcador. A partir d’aquí, la Cabra va recular una mica tot i que no va passar gaires dificultats. Va ser així com va arribar la mitja part, i res feia presagiar la tempesta de gols de la segona.

El Corcó va sortir amb força a dalt amb pilotes penjades i clares ocasions per aconseguir l’empat i així va succeir durant els primers minuts de la segona part. Quan semblava que es podria girar la truita doncs, va sortir la Cabra dels grans moments amb 3 gols seguits d’en Martí i dos d’en David posant el que havia de semblar l’1 a 4 definitiu. Però què seria de la Cabra sense viure de l’èpica, dels nervis, de les pífies i de les tisores d’en Tió? Doncs seria una cosa insípida, avorrida i gris quan nosaltres som gent apassionada.
Per tant, varem deixar que el Corcó fes un parell de gols als últims 5 minuts de partit per posar el 3 a 4 al marcador i un cul apretadet als calçotets dels jugadors. Però com que som gent de revifar-nos, en una de les últimes jugades del partit el nostre portentós migcampista (o todocampista) Sergi Rifà feia pujar el 3 a 5 amb una gran jugada d’en Martí i una definició de Romario del mateix Sergi.
Ja en l’última jugada del partit, el Corcó encara era capaç de fer pujar el quart gol per posar una mica més d’història en un dels partits clàssics de la categoria i que segurament serà recordat com aquell partit que varem guanyar per molts gols i varem fer un sopar de golejada.

I és que menció a part es mereix el gran sopar de gala de Nadal amb gairebé la plantilla al complet, entrenadors, la directiva, els grans Enric i Vall i en Betu com a seguidor fanàtic feia que hi hagués una representació de tots els estaments de la massa social del club, d’aquest gran club.

Sopar de tapes, regals pels entrenadors, paneres pels jugadors, Ribeiros i molta xerrameca va ser la tònica constant de la vetllada. El que va passar després del sopar ja queda a la ment i a la responsabilitat de cadascun de nosaltres.

Un any més de Cabra, un any més de vestidor, de riures i emprenyamentes, de córrer molt i no córrer gaire i bàsicament de passar-nos-ho d’allò més bé amb allò que tan ens agrada: córrer darrere la pilota.

Bones festes a tothom i a menjar que són dos dies.

Endavant les atxes!