Jornada 17 LA CABRA 0 - 2 CANTONIGRÒS

COMENÇA L'ANY AMB UNA NOVA DERROTA

L’equip, després de perdre el partit pendent contra el Santperenca (4-1), retornava després de festes amb l’esperança de començar l’any amb una victòria. No va ser així. L'equip local es va veure superat per un Cantonigròs que, sense despentinar-se, va endur-se els 3 punts.

Dissabte 3 de gener va tenir lloc, després del minut de silenci per la mort del germà del president i l’Enric, al camp de La Cabra (i no al camp del rival com marcava el calendari per el mal estat del camp degut a la meteorologia) el darrer partit de la primera volta. Va ser un partit simptomàtic del què li passa a aquest equip. Tant per veure les coses bones com les dolentes. Per quines comencem? Millor per les dolentes, així quedarà un millor sabor de boca, no? Per començar, l’actitud i la força hi ha molts moments del partit que senzillament desapareixen. També hi ha errors greus de concentració, cosa que propicia (com sempre) que l’equip els acabi pagant en forma de gols en contra. En aquest partit, dues jugades (tot sigui dit, la primera ben trenada per l’equip visitant) van acabar, sense cap mena d’oposició, entrant dins la porteria defensada per Nando. Falta de contundència. Tampoc es tracta d’anar a fer mal ni anar a lesionar a ningú, però sí anar fort en pilotes dividides, saltar de cap a cada pilota penjada i lluitar cada jugada. També es va notar la falta de gol i, no sols d’aquest, sinó la falta de xutar a porteria que és més greu. La Cabra amb prou feines va acostar-se amb perill a l’àrea rival, malgrat les mostres de nerviosisme (més que evidents en certes jugades) del porter del Cantoni. Un equip que no xuta a porta, rarament marcarà suficients gols per guanyar partits. Tots sabem que no som el Barça, però tot i així volem a vegades treure la pilota sempre per terra i amb passes al primer toc quan el més senzill és treure-la de la zona amb un xut. I aquí ve l’altre cantó de la moneda; quan la podríem treure controlada, li fotem un xut amunt com si la pilota ens cremés als peus. I aquest és per mi l'arrel del problema; la falta de confiança. Confiança en cada un, confiança en el company, confiança en que podem guanyar tots i cada partit que juguem. S’haurà de millorar aquest aspecte. Tot això que s’ha dit, no és ni molt menys per criticar a ningú, faltaria. Tot això es diu com a crítica constructiva i, com a jugador de l’equip (que faig aquests errors i més), ho vaig veure i he vist en molts partits. De fet, tots ho hem vist; des de els misters, fins l’últim jugador. Tal i com portem comentant des de fa dies.

Un cop dit això, anem per les coses bones. Aquest equip té nivell per estar molt més amunt del què està. Té bons entrenadors, una plantilla àmplia amb bons jugadors; jugadors dretants, esquerrants, jugadors molt ràpids, jugadors alts, jugadors que remenen bé la pilota, jugadors amb gol... i un gran ambient. També és un equip treballador. Molt treballador. En el darrer partit, l’equip no va rebre una golejada malgrat el domini de l’equip rival. Un equip rival amb 3 jugadors decisius en el mig del camp que remenaven la pilota com volien. Un equip rival que de ben segur pujarà molts llocs aquesta segona volta. No obstant, aquest equip rival, en molts moments no va saber com entrar dins l’àrea cabrenca per la bona col·locació de l’equip local. Perquè això també ho fa força bé l’equip. Això i la bona condició física que sempre fa que a les segones parts es trobi per sobre físicament per l’equip rival (en moltes segones parts, l’equip ha guanyat els seus partits o ha remuntat un resultat advers).

Per tant, crec que aquest equip té una bona base per treballar-hi. Que és un base que s’ha de treballar molt i des de diferents punts? Doncs sí, però tenim tota la segona volta per portar-ho a terme. Salut i visca La Cabra!

by DTD