Campeonamos!: La Cabra s’endu una soferta victòria al Bingo.

Ja està confirmat. Som campions del trofeu de Nadal. La Cabra es va presentar en territori hostil amb ganes d’endur-se el torneig cap a casa. Des d’un primer moment es va veure clarament que les coses no serien fàcils. El seu entrenador va fer servir un to molt agressiu des d’un primer moment, però la Cabra havia anat a guanyar i no ens deixaríem intimidar així com així. Amb un joc valent per les bandes i ben tancats a darrere van començar a sonar els primers uis i tongos de la nit per part dels nostres jugadors. Això va provocar un gran nerviosisme entre la parròquia local que va començar a amenaçar-nos. Lluny d’espantar-nos, això va provocar que ens creixéssim i arribessin els primers gols. Dues línees consecutives cantades per en Martí i en Xuri va fer créixer l’alegria entre tots els cabrencs amb crits i abraçades trencant el silenci local.

I finalment es va desfermar l’eufòria gràcies al golàs del nostre capità. Va cantar un Bingo amb totes les de la llei per acabar d’enfonsar el nostre rival que no va saber perdre. A partir d’aquí ja no es va jugar a més i varem haver de sortir del local escortats pels mossos d’esquadra. Donar les gràcies a les forces de l’ordre per tal desplegament, ja que en tot moment perillava la nostra sort, sobretot després dels insults d’una senyora de l’staff tècnic local. Ara bé, la copa la tenim a casa. Fins l’any que ve.

Això podria ser un conte, una faula de Nadal, però és que els sopars de la Cabra es converteixen en això. Pura màgia per demostrar una vegada més que som un club únic, una família que tothom s’hi sent partícip, sigui del Senegal o de Vilanova de Sau. Una gran vetllada que serà recordada durant bastant temps. Doncs res, desitjar-vos un bon Nadal i feliç estiu 2013 a tothom.

Properament mirarem (ho miraré jo, però parlo en primera persona del plural com si fós un corredor de motos professional, d’aquests que sembla que hi hagi d’haver 50 tios sobre la moto, no ho he entès mai) de penjar alguna foto del sopar i alguna cosa més.

Ah! Que me n’oblidava. Que també varem guanyar el partit de lliga hores abans que succeís tot això. Un partit no gaire bo per part de cap dels dos equips, però que a diferència d’altres vegades, el varem guanyar nosaltres. Gol d’en David que torna als camps després de força temps d’inactivitat i 3 punts al sarró. Sembla que últimament ens hem posat les piles i hem començat a puntuar. Bona notícia doncs pel nostre estimat club que sembla que treu una mica el cap a la mitja taula de la classificació.

Ara si doncs, que passeu unes bones festes els que no ens veurem més i amb els altres recordar que encara tenim un últim partit abans d’acabar l’any.

Endavant les atxes!

Visca la Cabra!

Sant Boi 2 – La Cabra 1: Anava tot tan bé…

Partit sense gaire història a la bonica població del Lluçanès. La Cabra no va oferir gaire bon partit als seus seguidors (estaven tots a la banqueta) sobretot durant els primers minuts. Això va fer que el Sant Boi s’avancés ja en la primera part amb els seus dos gols i que la Cabra intentés remuntar el resultat.

Una segona part amb més cara i ulls però, va il·lusionar els jugadors de la Cabra que es van llençar més atrevits a la porteria rival. Les poques ocasions que varem tenir però, no es van traduir en gol fins gairebé el final del partit gràcies a un gol de l’Ajo després d’un clar penal. No hi va haver temps per més i aquest cop no es va produir el miracle. Tots cap al vestidor a escalfar-nos després d’un partit fred com el clima d’aquest cap de setmana.

Esperem millors moments per la Cabra, últimament hem puntuat en algun partit, cosa que ja tocava, però esperem millorar d’ara endavant. I sobretot que es recuperin el més ràpid possible els nostres lesionats que omplen la infermeria, ja que gairebé és la meitat de la plantilla.

El final del partit no té gaire història, tot i que el nostre rival també sap fer berenars en el seu bart particular i van demostrar una bona hospitalitat. Queda pendent doncs, un retorn per part nostre en el partit de tornada.

Salut i Cabra!

Endavant les atxes!

Torna la crònica amb una victòria heroica: L’Esquirol 0 – La Cabra 1

Disculpeu-me fidels seguidors de la Cabra. Us he fallat abandonant miserablement les cròniques del nostre estimat club. A favor meu diré que he estat molt estressat, que costa molt lligar la vida laboral amb la familiar, que havia perdut la inspiració… Mentides! Em sap molt greu però no m’ha donat la gana escriure durant un temps i no prometo res d’ara endavant, les coses són així…

Anem al què anem. La Cabra se li comença a girar la sort de cara en els últims partits, ja era hora. Després de grans decepcions amb pèrdua de punts en els últims minuts de partit, s’està fent justícia i hem arrencat 4 punts en els instants finals dels dos últims partits. I el de dissabte passat va ser especial per com es va produir.

Ja sabem que és complicat jugar al camp de l’Esquirol i no serem nosaltres qui ens queixem de l’estat del terreny de joc. Camp petit, intensitat al mig del camp, pilotada llarga i tothom a buscar-se la vida. Així va transcórrer tot el partit, amb poques ocasions per les dues bandes i amb un partit destinat a l’empat. Però després d’una forta tangana entre els dos equips i amb els nervis a flor de pell, un contraatac dels joves i atlètics cabrencs varem aconseguir posar la pilota al camí de la glòria al minut 95 de partit amb una rematada amb suspens de l’estimat Gil. Crits de joia i alegria, ballaruca i ratafia (no sabia amb què ritmar alegria).

Encara varem deixar però que l’Esquirol tirés una pilota al pal. I és que si tenim una cosa, és que som un grup de bones persones que sempre donem segones oportunitats…

Aprofito per dedicar aquesta victòria a l’Ajo. Fa pena trobar-se segons quines persones voltant pels camps de futbol insultant de manera miserable a les altres persones. En fi, esperem que no es repeteixi i no cal donar-hi més voltes. La gent que va voler quedar retratada hi va quedar i amb això n’hi ha prou.

Visca la Cabra i visca les bones persones!

Endavant les atxes!!

Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…

L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!

La Cabra 0 – Sant Vicenç 2: Aquell partit de la setmana passada per si us enrecordeu

Vaig de cul. Aquest any les cròniques poden arribar tard o no arribar mai, ja veurem com ho podem solucionar.

Partit disputat contra un dels millors equips de la comarca i, tot i posar-li les coses difícils, varen poder treure un resultat positiu. I és que no és fàcil guanyar al camp de la Cabra. Tot i les baixes que teníem en defensa es va fer un partit seriós i només ens van poder fer dos gols de rebot durant la primera part. Durant la resta del partit, va ser un voler i no poder contra un equip ben plantat que només es va veure amenaçat a la part final del partit amb un parell d’ocasions aïllades.

Final del partit amb la sensació d’haver-ho provat però sense emprenyar massa el contrincant. Unes quantes cerveses de les blanques (les vermeies estaven calentes) i escoltar històries dels savis Enric i Vall (amb algun que altre tret de pistola de balins…).

Sembla que l’Enric està en plena forma i que novament ens divertirem amb les seves històries.

Així doncs, a pensar en el següent rival, altre cop diumenge el matí per desgràcia nostra. Es planeja un dissabte de pizza i peli, cadascú a casa seu però.

Endavant les atxes!

Rupit 3 – La Cabra 2: Anava tot tant bé…

Gran partit de futbol disputat el diumenge de festa major al poble del Collsacabra. Una gran Cabra durant 85 minuts va tirar per terra tota la feina feta als últims minuts. Com a conclusió doncs, hem d’aprendre a administrar el nostre avantatge al final del partit. Ja n’anirem aprenent. Destacar el bon joc que varem oferir en tot moment i que bàsicament va ser contrarestat per el gran davanter rival, autor dels 3 gols de l’altre equip. I és que sembla que la Cabra comença a disfrutar en un terreny de joc, tocant la pilota d’una banda a l’altra, arribant a la porteria contrària i pecant d’innocència en els moments més inoportuns. Queda molt per fer i sembla que hi ha ganes de fer-ho bé.

Final del partit amb ràbia i tristesa. Tot i això esperem que entreguin la copa de Festa Major a l’equip local tot felicitant-los per la victòria obtinguda, gest que fa honor al nostre comportament, molt més lloable que no pas el de l’àrbitre del partit, un home mal educat i rabiüt, les coses com siguin.

Menció a part és el què som. I és que som molt ben parits. Gran dinar després del partit al restaurant el Coll amb gairebé tota la plantilla al complet acompanyada per les famílies respectives. Es nota que fa temps que estem junts per passar-nos-ho bé fent allò que ens agrada tant: córrer darrere la piloteta com si fos l’última cosa que ens queda. I ho acceptem clarament, ens agraden les coses trivials. Córrer, menjar, beure, riure, cridar, ballar…

Queda pendent una actualització de fotos i vídeos del partit i del dinar a càrrec del nostre fotògraf Pepdelaguixa. Estigueu pendents doncs que hi ha algun vídeo per la història.

Per tot això i molt més ENDAVANT LES ATXES!!

Co-Líderts!: La Cabra 3 – La Gleva 1

Benvinguts de nou. Un any més la Cabra segueix voltant pels pobles de la comarca lluïnt el seu nom orgullosa de la seva manera de ser i de viure.

Pocs canvis respecte l’any passat. Una mateixa plantilla amb poques cares noves de moment, un mateix entrenador, una mateixa directiva i l’infatigable Enric custodiant el seu barT, que pel què sembla no ha arribat la pujada de l’IVA en aquest racó. Per tant, encetem nova temporada amb ganes i il·lusió per fer bé les coses. Sembla que té bona pinta tot plegat, ens coneixem de fa temps i ens ho passem bé. Ja ho va dir el nostre admirat Vall quan ens va veure al final del partit mentre celebràvem la victòria amb l’Enric: - Ja veig que aquí hi segueix havent-hi el caliu de sempre.

I és que comencem la lliga de la millor manera possible, amb una victòria totalment justa i amb un bon futbol durant tot el partit tot i que podríem dir que encara estem a pre-temporada. Gols d’en Gil, del gran Capità Tió i d’en Martí van fer aconseguir una victòria treballada i que s’havia d’haver resolt molt abans. Cap problema, 3 punts i gran celebració després del partit on una gran part de la plantilla va fer una visita a la bonica carretera de Calldetenes per les seves festes. Feia temps que no es veia una cosa tan punki com aquestes festes. Aquí queda.

Doncs a pensar en la següent jornada que la disputarem el diumenge a les 11:30 a Rupit per la seva Festa Major. Degut al canvi d’horari i al handicap de no poder sortir dissabte nit, es farà dinar després del partit en algun restaurant del Collsacabra per compensar-ho. Quedeu avisats, ja podeu reservar la vostra assistència el dijous a l’entrenament.

Endavant les atxes!