Montesquiu 2 – La Cabra 1: Quina Calamitat…

L’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra i la Cabra no és més que una representació fidel de l’espècie humana.

Doncs això, una altra derrota als últims minuts de partit no fa justícia al futbol vist al municipal de Montesquiu. I és que el joc de la Cabra de toc no va servir de res davant el futbol directe del nostre rival. Ja varem anar a remolc durant tot el partit, ja que es van avançar al marcador als primers segons de partit amb una jugada de pilota llarga des del seu porter. No varem passar gaire angúnies més durant la resta de partit i si que varem demostrar que volíem empatar. Després de desaprofitar clares ocasions de gol varem aconseguir el desitjat gol a mitja segona part gràcies a en Marc Rovira, el nostre nen que no es posa nerviós per res.

Semblava doncs que tot era possible però els astres estan en contra nostra. Després d’un clar fora de joc no pitat (així ho va acceptar el mateix jugador al final del partit) ens sentenciaven el partit en els últims compassos.

Final i gran decepció de la plantilla que va veure com tornava a tocar la glòria amb els dits i s’esfondrava finalment. Tot i la decepció encara hi va haver una petita comitiva amb ganes de fer un bon dinar de diumenge a l’entranyable bart Lisardo de Vinyoles. Després visita al Bart de moda on hi treballa el gran Calm tot i que aquest dia se’l va veure una mica distret…

Endavant les atxes!

La Cabra 0 – Sant Vicenç 2: Aquell partit de la setmana passada per si us enrecordeu

Vaig de cul. Aquest any les cròniques poden arribar tard o no arribar mai, ja veurem com ho podem solucionar.

Partit disputat contra un dels millors equips de la comarca i, tot i posar-li les coses difícils, varen poder treure un resultat positiu. I és que no és fàcil guanyar al camp de la Cabra. Tot i les baixes que teníem en defensa es va fer un partit seriós i només ens van poder fer dos gols de rebot durant la primera part. Durant la resta del partit, va ser un voler i no poder contra un equip ben plantat que només es va veure amenaçat a la part final del partit amb un parell d’ocasions aïllades.

Final del partit amb la sensació d’haver-ho provat però sense emprenyar massa el contrincant. Unes quantes cerveses de les blanques (les vermeies estaven calentes) i escoltar històries dels savis Enric i Vall (amb algun que altre tret de pistola de balins…).

Sembla que l’Enric està en plena forma i que novament ens divertirem amb les seves històries.

Així doncs, a pensar en el següent rival, altre cop diumenge el matí per desgràcia nostra. Es planeja un dissabte de pizza i peli, cadascú a casa seu però.

Endavant les atxes!

Rupit 3 – La Cabra 2: Anava tot tant bé…

Gran partit de futbol disputat el diumenge de festa major al poble del Collsacabra. Una gran Cabra durant 85 minuts va tirar per terra tota la feina feta als últims minuts. Com a conclusió doncs, hem d’aprendre a administrar el nostre avantatge al final del partit. Ja n’anirem aprenent. Destacar el bon joc que varem oferir en tot moment i que bàsicament va ser contrarestat per el gran davanter rival, autor dels 3 gols de l’altre equip. I és que sembla que la Cabra comença a disfrutar en un terreny de joc, tocant la pilota d’una banda a l’altra, arribant a la porteria contrària i pecant d’innocència en els moments més inoportuns. Queda molt per fer i sembla que hi ha ganes de fer-ho bé.

Final del partit amb ràbia i tristesa. Tot i això esperem que entreguin la copa de Festa Major a l’equip local tot felicitant-los per la victòria obtinguda, gest que fa honor al nostre comportament, molt més lloable que no pas el de l’àrbitre del partit, un home mal educat i rabiüt, les coses com siguin.

Menció a part és el què som. I és que som molt ben parits. Gran dinar després del partit al restaurant el Coll amb gairebé tota la plantilla al complet acompanyada per les famílies respectives. Es nota que fa temps que estem junts per passar-nos-ho bé fent allò que ens agrada tant: córrer darrere la piloteta com si fos l’última cosa que ens queda. I ho acceptem clarament, ens agraden les coses trivials. Córrer, menjar, beure, riure, cridar, ballar…

Queda pendent una actualització de fotos i vídeos del partit i del dinar a càrrec del nostre fotògraf Pepdelaguixa. Estigueu pendents doncs que hi ha algun vídeo per la història.

Per tot això i molt més ENDAVANT LES ATXES!!

Co-Líderts!: La Cabra 3 – La Gleva 1

Benvinguts de nou. Un any més la Cabra segueix voltant pels pobles de la comarca lluïnt el seu nom orgullosa de la seva manera de ser i de viure.

Pocs canvis respecte l’any passat. Una mateixa plantilla amb poques cares noves de moment, un mateix entrenador, una mateixa directiva i l’infatigable Enric custodiant el seu barT, que pel què sembla no ha arribat la pujada de l’IVA en aquest racó. Per tant, encetem nova temporada amb ganes i il·lusió per fer bé les coses. Sembla que té bona pinta tot plegat, ens coneixem de fa temps i ens ho passem bé. Ja ho va dir el nostre admirat Vall quan ens va veure al final del partit mentre celebràvem la victòria amb l’Enric: - Ja veig que aquí hi segueix havent-hi el caliu de sempre.

I és que comencem la lliga de la millor manera possible, amb una victòria totalment justa i amb un bon futbol durant tot el partit tot i que podríem dir que encara estem a pre-temporada. Gols d’en Gil, del gran Capità Tió i d’en Martí van fer aconseguir una victòria treballada i que s’havia d’haver resolt molt abans. Cap problema, 3 punts i gran celebració després del partit on una gran part de la plantilla va fer una visita a la bonica carretera de Calldetenes per les seves festes. Feia temps que no es veia una cosa tan punki com aquestes festes. Aquí queda.

Doncs a pensar en la següent jornada que la disputarem el diumenge a les 11:30 a Rupit per la seva Festa Major. Degut al canvi d’horari i al handicap de no poder sortir dissabte nit, es farà dinar després del partit en algun restaurant del Collsacabra per compensar-ho. Quedeu avisats, ja podeu reservar la vostra assistència el dijous a l’entrenament.

Endavant les atxes!

Totes les dades (ara sí)

Resum de la temporada (amb dades i estadístiques per gentilesa de Jordi Noguer)

Calldetenes 5 – La Cabra 1: Posem dels nervis als equips de davant

Tot i el resultat, la Cabra va tenir contra les cordes a un dels equips que es jugava el tot pel tot per poder pujar de categoria. El partit va començar tranquil, amb una Cabra amb forces baixes però que sabia en tot moment a què jugava. Plantats bé al darrere i a treure la pilota amb calma i criteri per un possible contraatac. I així va ser quan va succeir el moment estel·lar del cap de setmana. Una pilota solta al mig del camp que no va saber atrapar el seu central, va ser recollida per en Xuri que es quedava sol davant del porter però a 40 metres de distància. Coneixedor ell de la seva velocitat i de la dels centrals rivals amb ganes de matar-lo, es va inventar un xut demolidor des d’aquesta distància amb la seva gran cama esquerra. La pilota va passar per sobre el porter, va tocar el travesser i va acabar entrant. Gran alegria general dels jugadors de la Cabra i d’en Xuri en particular (si us el trobeu pel carrer els següents dos mesos ja us ho explicarà ell).

La Cabra va seguir mantenint el tipus tota la primera part, però per desgràcia el següent protagonista va ser l’àrbitre, que va aconseguir treure de polleguera els jugadors per les seves decisions. Sobretot per un clar penal que no va voler pitar quan ho va poder veure absolutament tot el camp.

La segona part va començar amb més empenta del Calldetenes, tot i així la Cabra defensava bé les seves embastides i hauria pogut marcar el segon després d’una claríssima ocasió d’en David, que va sortir fora pels pèls.

Al final, dues accions aïllades amb 5 minuts de diferència va marcar el desenllaç final. Dos xuts de fora l’àrea i dos gols. La Cabra havia perdut les forces i ja no podia lluitar més contra un bon equip. Els últims 10 minuts van servir per augmentar el resultat però no la sensació de que la Cabra planta cara davant qualsevol rival.

Final del partit i una bona estona fent cerveses al bart de Calldetenes, totalment reformat de quan un servidor havia sigut migcampista juvenil juntament amb el calldetenenc Sergi Rifà.

Resten doncs per acabar la temporada, dos partits on es mirarà d’aconseguir dues victòries i un berenar-sopar al camp de la Cabra en acabat de l’últim partit a Sant Julià el dia 19 de maig. Esteu tots convidats!!!!

Endavant les atxes!