dilluns, 9 de març del 2009

La Cabra 2 - 1 Monestir


VICTÒRIA BALSÀMICA!

La Cabra aconsegueix aquest cap de setmana una victòria anímica important de cara aquesta darrera volta.

Qui ho havia de dir, La Cabra va jugar aquest dissabte una de les millors primeres parts que jo hagi presenciat. Quan menys t'ho esperes ( o no, sempre hi ha algú més optimista) els Cabrencs van fer un bon joc, amb ocasions amb ganes i esperit. Venia un rival una mica complicat, si més no pel joc i l'actitud, i la Cabra canviant el xip i sense esperar que el rival es trobi còmode i remati primer, es va fer amo del camp i va portar la batuta en el joc.
És el que té quan un equip es treu les pors que porta a sobre i entrena amb constància com s'està fent des de principi de temporada encara que a la taula classificatòria no es noti.


El partit va començar amb un joc ràpid i sense deixar molts espais lliures i amb un vent en contra pels Cabrencs tota la primera part. Això va ajudar a fer més pressió a la defensa del Monestir que no va estar a l'altura i es veia assetjada en cada pilota que venia per dalt pels davanters. D'aquesta manera es treien poques pilotes jugades i la Cabra donava els primers avisos amb dues ocasions clares de gol d'en David davant del porter.
La cosa estava funcionant i el Monestir estava incòmode tenint poc control de pilota i alguna ocasió contada davant d'una defensa amb en Ramón per primera vegada actuant de central i complint bé en aquesta posició.
Quan semblava que el gol costaria molt d'arribar per les ocasions desaprofitades, una pilota lluitada a la central de l'àrea la va rematar al fons de la porteria en una jugada força emberollada en Pep, fent així el seu primer gol de la temporada i treient-se l'espina que feia dies portava clavada.
El partit estava anant molt de cara, i el segon gol es veia a prop. Va arribar al minut 33, però va ser anulat per falta al porter (molt discutida). En aquell moment hi va haver una mica de desconcert durant uns minuts però es va tornar a agafar el control del partit i amb molta movilitat a la part del davant per rebre dels jugadors de mig camp.
Faltaven 5 minuts per acabar la primera part i començava haver una mica de nerviosisme per haver desaprofitat masses ocasions i no haver encarrilat el partit, però en una jugada per banda d'en David va portar un centro per l'esquerre que va provocar el penal assenyalat per l'àrbitre per mans del defensa al intentar controlar la pilota.
L'havia de llençar el que tingués més confiança i des d'un primer moment en Marcel va demanar de picar-lo i com no, va marcar el segon gol, que donava molta confiança i una petita renta de dos gols. Petita perquè a la Cabra pot passar de tot, un mal que tothom per desgràcia coneix.
Amb l'àrbitre empassant-se algún fora de joc ( no tots) deixant passar alguna falta clamorosa en favor del Monestir, es va arribar al final de la primera part amb una sensació d'haver fet un bon treball. Però els partits són 90 minuts, i això és el que es va dir als vestuaris, continuar en la mateixa línia i anar a buscar el tercer gol sense descuidar l'ordre i la defensa.
Començava la segona part amb un vent a favor que semblava ser bo per la Cabra, però de seguida es va veure un altre partit diferent al que s'havia estat jugant fins aquell moment. No hi havia continuitat en el joc i les ganes les estaven posant més l'equip contrari. El vent tampoc afavoria encara que anés a favor i les interrupcions del joc eren constants. En un primer moment pot semblar idoni pel partit, però una petita errada amb un gol del Monestir posaria les coses d'un altre manera. Les targetes estaven sent força constants i al minut 55 ja hi havien 4 jugadors amonestats de la Cabra i 4 més del Monestir. Les pilotes no es lluitaven igual i el partit estava essent molt travat, no hi havien ocasions clares i els passes als davanters quedaven massa llargs a l'espai i no es buscava el joc curt.
Mentrestant el Monestir anava fent el seu partit tenint alguna ocasió i donant emoció a un enfrontament que s'havia d'haver deixat força liquidat els primers 45 minuts.
Els canvis es van anar succeïnt però el nerviosisme va aparèixer al minut 72 amb el gol del Monestir que deixava el resultat més apretat.
Alguns jugadors de l'equip rival davant d'una actitud poc esportiva i molt violenta s'estaven buscant l'expolsió, i qui la persegueix, l'aconsegueix, desprès de 7 minuts d'aconseguir el gol, l'àrbitre va expulsar per doble amonestació al número 23 deixant així el seu equip amb 10. Aquí la Cabra s'havia d'alçar i rematar el partit, però no va acabar d'entrar en el joc i amb jugades aïllades i algún còrner s'arribava al minut 80 de partit. Feia tota la sensació que el col.legiat allargaria força el partit per les continues interrupcions, faltes i canvis, cosa que no afavoria els interessos dels locals i més quan una falta d'en Joan en tallar una pilota li representava també, la segona groga. Faltaven 10 minuts i s'havia desaprofitat l'avantatge de jugadors a sobre del terreny de joc. L'equip es va reestructurar i els últims 10 minuts van ser eterns pels aficionat i la banqueta. L'àrbitre en aquesta estona va tornar a expulsar un jugador rival i va allargar uns 5 minuts més del temps reglamantari, i per fi, va xiular el final del partit.

Com sempre que guanya la Cabra, s'ha de patir, no hi ha dia que hi hagi tranquil.litat i la superioritat suficient com per sentenciar el partit el més aviat millor. Encara que el que compte, són els 3 punts, i aquests níngú t'els traurà.
Davant d'aquesta injecció de moral pels Cabrencs, s'ha de seguir treballant com fins ara i anar com es diu en el món del futbol; partit a partit amb ganes, convicció i la certesa que la situació millorarà respecte l'actual.
Tothom a entrenar a posar-hi els collons i més i dijous a disfrutar amb el partit amistós davant del Vic de Preferent a l'Estadi Municipal de Vic, una bona manera de treure coses positives d'un enfrontament amb un equip superior on el que s'ha de fer és agafar-s'ho com una bona experiència.
Ànims i Visca La Cabra!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Mal parits. Aprofiteu per guanyar quan jo no hi soc.

a veure si dissabte repetim.

Ens veiem dimarts.

Abel