Fa unes setmanes ja, va néixer la primera filla del nostre capità; la Martina Tió! Donem la benvinguda a una personeta més a aquest món! I sí, com podeu veure en la fotografia... ja és de La Cabra! Moltes felicitats als pares de la criatura!!! Benvinguda, Martina!
Edat: 65
Població: Vic
Número camiseta: Tots, incloent-hi el número 1
Número preferit: 18
Color preferit: blau cel
De quin equip ets: Futbol Club Barcelona
Música preferida: Música catalana
Plat per menjar: Els llegums m’agraden molt
Beure preferit: Cervesa
Una pel·lícula: Qualsevol de Torrente
Una cançó: Abril del 74
Un Hobby: Jugar a bitlles
1.- Quants anys vas jugar a La Cabra, en quins altres equips has jugat?
No ho recordo... 5 o 6 anys.
2.- Ets conscient de que ets part de la història viva del club?
Encara no he penjat les botes, per tant, encara no sóc història.
3.-Com vas entrar a l’equip? Coneixies algú?
L’Enric, és clar. Algun dia em devia fitxar en alguna de les seves oficines: Fajula, Bremen, etc...
4.-En quina posició jugaves? En quina t’agradava jugar?
Qualsevol, depenent del dia i les circumstàncies. Banda dreta, potser mig per poder arribar des de darrere.
5.-Sempre has jugat en aquesta posició?
No, fins i tot vaig arribar a fer de porter!
6.-Què creus que necessita un bon migcampista com tu?
Tenir un bon mig centre o una bona defensa que et faci arribar pilotes.
7.-Recordes algun gol o jugada (de les que has fet) en especial?
Tinc un vídeo en què surt un gol meu que està prou bé (en un derbi La Cabra – Gurb a més a més).
8.-Què és per a tu La Cabra? Coneixies la seva història?
ÉS EL CLUB QUE JO PORTO AL COR! La seva història la coneixia poc, poca cosa.
9.- Vaig poder jugar amb tu uns anys, i recordo que et podies driblar a mig equip contrari, si tu volies. Quin era el teu secret?
Que els companys em feien un bon passadís i bloquejaven els contraris.
10.- També vas jugar amb en Noguer, què ens pots dir d’ell com a jugador, ara que és entrenador?
Un 10, en tots els aspectes: contundència, visió de joc, arribades (si feia falta...), constant en entrenaments i, per sobre de tot, molt bon sagal.
11.- Va, perquè vas deixar de jugar a La Cabra?
La canalla, la feina...
12.- Com va el teu negoci? Fes-nos una mica de publicitat:
De puta mare! Sí, sí, ci-gronet!
13.-Què és per a tu el futbol? Aspectes positius i negatius.
Un joc en què el més important no és participar sinó guanyar, però amb La Cabra el bon rotllo superava totes les adversitats.
14.-Tens algun jugador com a referent?
No ho se... potser Prosinecki! No, és broma. Va, direm Diego (Armando Maradona, clar)!
15.-Què valores més en un equip de futbol?
Com més qualitat hi ha, millor. Així pots aprendre sempre alguna cosa nova, i si de retruc hi ha companyonia dins i fora del camp, de “puta mare”.
16.-Què penses de la situació actual del club a la classificació? Ens segueixes, encara?
Un 10. Sé perfectament d’on veniu i l’esforç que esteu fent per aixecar altre cop aquest equip, és cosa de poc temps que estigueu altre vegada lluitant per l’ascens.
17.-Tema entrenadors... com era l’Enric d’entrenador?
El millor! Tranquils...! L’afició que ell hi posava el feia ésser un dels més grans, no cal dir que sempre em posava de titular, jeje...
18.-I com a personatge? Què ens pots explicar de l’Enric?
Doncs és una persona que porta el futbol i l’escut de La Cabra al cor i a les venes. Ah! A més del Vic, del Barça, etc... de puta mare. Recordo ara una de les expressions que solia deixar anar: “després d’una monumental cossa, quan no vols que res ni ningú et toqui ni digui res”. Ell venia de massatgista, et fotia un litre d’aigua a sobre i deia: “L’AIGUA CURA!”. Amb el temps hi he anat donant voltes i voltes a aquesta expressió tant senzilla com sembla i penso que tenia tota la raó del món. Però clar, en aquell moment li hauries tirat l’ampolla al cap!
19.-Tenies manies a l’hora de jugar?
No.
20.-Un camp bo per jugar-hi?
Qualsevol camp. Et podia sortir el millor partit en el camp menys “bonic” parlant; no és el continent sinó el contingut.
21.-Vas patir alguna lesió important al llarg de la teva carrera?
No. Sempre molèsties i més molèsties, però res greu.
22.-Alguna anècdota divertida de quan jugaves?
El dia a dia en aquest club era ple de bones estones.
23.-Com valores el bloc? Canviaries o afegiries alguna cosa?
No tinc ordinador. He entrat una vegada i he vist que esteu al dia i per això us felicito i us animo a continuar “fent caliu”.
24.-Encara hi jugues a futbol, d’alguna manera?
De moment NO.
25.-Què hi tens a la tauleta de nit?
El “puto” despertador.
26.-Sexe abans de jugar?
Si es pot abans, després i a mitja part si fa falta.
Últim entrenament de la temporada, toca fer balanç!
Els tres primers (els que han faltat menys als entrenaments) reben, respectivament, 3, 2 i 1 punts extres. Així doncs...
Jordi Tió: 3 punts extres Edu Ros: 2 punts extres Pep Erra: 1 punt extra
A final de temporada, es va fer una enquesta entre tots els jugadors de l'equip. En aquesta, havies de dir per ordre els 3 millors jugadors de la temporada. Aquests, rebrien els corresponents 3, 2 i 1 punts extres també. La cosa va quedar així...
Jordi Tió: 3 punts extres Marc Agramunt: 2 punts extres Ramon: 1 punt extra
D'aquesta manera, si mireu en el llistat de la dreta on s'ha anat situant els punts dels jugadors, veureu que el jugador de la temporada és...
Per cert! Jordi Tió, el nostre capità, acaba de ser PARE!!!! La Martina ja està aquí! Felicitats a tota la fàmila!!!! Fonts de primera mà ens han informat que tot ha anat molt bé i que tant la mare com la nena estan de fàbula. Felicitats "Papi"!!!!!!
I dit això, aquí us adjunto les dades de tota la temporada; partits jugats, gols, targetes, classificació...
Gent! Aquest DIJOUS tenim l'últim entrenament d'aquesta temporada, us hi esperem tots per venir a córrer una mica i fer partidet! A les 20:30 tothom ja al camp apunt per entrenar!
Friday Night Lights es centra en un poble rural fictici d’Amèrica anomenat Dillon, de Texes, on aconseguir el desitjat anell del campionat estatal de futbol americà es considera el més gran obectiu a assolir; la més alta recompensa que un poble pot aspirar. I és que en Dillon, el futbol americà d’institut no és només un esport, és una forma de vida... un forma de vida gens fàcil per tot aquell nouvingut, com és el cas del nou entrenador.
Sí, ja ho se que el futbol americà és molt diferent del futbol europeu o soccer (com diuen ells allà), però l’esport en concret és el de menys. Jo estic a la primera temporada, i m’encanta! La sèrie tracta molt bé no sols la trama entre protagonistes, sinó també el rol, pressió, feina i dedicació que han d’assumir tant jugadors com entrenadors en un equip/esport col·lectiu. Així doncs, he pensat que com a deures (ara un bloc ens dona deures? Doncs sí, jeje) de cara a l’estiu, no estaria de més que a qui li interessi, es miri aquesta gran sèrie. La podreu trobar en pack, la primera temporada segur (a USA passen per la 4rta), segur que la segona també. Em consta que, fa un temps la donaven en obert per tv2... però no se si encara és així. També podeu mirar-la per seriesyonkis.com, on hi ha les 4 temporades disponibles i es poden veure on-line. I aquí teniu la recomanació feta!
Aquest post va dedicat en especial, per als entrenadors i jugadors de l’equip. No obstant, si t’agrada disfrutar d’una bona sèrie, aquesta està molt i molt bé.