diumenge, 30 de novembre del 2008

Jornada 12 LA CABRA 1 - 0 ST.BOI

VICTÒRIA DE LA CABRA


Un golàs d'en Pau amb rosca des de fora l'àrea, el vent de cara i les ganes d'una bona segona part, serveixen per aconseguir la primera victòria de la temporada.


La Cabra aconsegueix així els tres punts per victòria davant del St. Boi, la llosa que portava a sobre l'equip de Jordi Noguer i Abel Puigdollers de no haver aconseguit cap victòria en les 10 primeres jornades se la van poder descarregar ahir els jugadors amb un triomf per la mínima al camp de la Cabra.
Crec que el sopar de l'equip de la setmana passada i sense jugar l'última jornada per descans ha fet oblidar la pressió que hi havia al vestidor, ja que aquesta victòria va venir sense tenir l'ansietat d'anar a buscar els tres punts sigui com sigui com a davant del Rupit, que de tant d'interès que hi havia se'ns va tornar en contra. Abans del partit la gent estava tranquil.la, motivada però no neguitosa, hi havia bon ambient i cap mal rollo, cosa d'admirar amb un equip que portava una molt mala ratxa. Les ganes de guanyar i són sempre, però hi ha maneres i maneres i crec que s'ha d'anar pas a pas i no obligar-se a res , perquè com ja hem vist, aquest equip la moral li pot baixar als mínims amb un segon i destrossar-los el partit.


Pluja, sol, molt vent i molt fred van acompanyar l'inici d'aquest partit que va començar com ja vé essent habitual amb els Cabrencs mirant's-ho, no cal enganyar a ningú, pilota que venia per l'aire, es deixava un espai perquè l'equip rival pogués parar-la, orientar'se-la, mirar i passar i això és inacceptable. I al minut 4 el primer canvi obligat a les files de la Cabra ja que en Gerard va patir una lesió als isquiotibials corrent i no va poder continuar, el seu lloc el va ocupar l'Aguilera. No pintaven gaire bé les coses amb aquest inici i fins al minut 15, l'únic perill dels Cabrencs havia vingut amb pilotes llargues a davant sense concretar res. El St Boi tampoc creava perill, però dominava un pél més el joc, estaven més a sobre de la pilota i eren molt més incisius en tot.
En un principi però la porteria no va perillar en cap dels dos equips fins al minut 25, on la Cabra va tenir dues ocasions seguides on en Ramón i en Pep van errar els seus xuts. Almenys la Cabra ja havia creat alguna ocasió de perill, i a més el vent intens i pluja de l'inici ja havia amaïnat. El St. Boi però, no va crear cap perill excessiu i així de mica en mica la Cabra es va anar posant les piles i va començar a trenar alguna jugada molt bona fins a la frontal de l'àrea, tot i que el xut final d'en Pau quedava fluix i a les mans del porter. Fins al minut 35 la Cabra ja havia disposat de 5 ocasions clares però sense materialitzar-les, per part del St.Boi n'hi havien hagut 3 però menys importants i amb un Nando ben col.locat a porteria no s'havia patit.
En aquests casos però, ja estem acostumats a veure que qui perdona la paga amb un gol en contra, i aquesta era la sensació que donava el partit. Com més passaven els minuts més intensitat anaven posant la Cabra i menys el St.Boi. En Ramón al mig del camp tallant totes les pilotes i ben col.locat i lluitador, al minut 40 va rebre una agressió d'un jugador de l'equip rival que al rebre falta sense que ningú l'hi discutis, es va aixecar i rebotant-se va picar a en Ramón, i es va formar algunes espentes, l'àrbitre no va amonestar a ningú hi va deixar passar l'incident, i quan aquestes accions no es tallen amb amonestacions, és fàcil que es repeteixin i fins al final de la primera part, el partit es va posar tens amb algunes entrades dures i tot propiciat pel poc ofici del col.legiat. S'havia arribat al final de la primera part sense encert i sense un clar dominador del partit, que havia anat per fases, el desenllaç podia ser qualsevol.


Segona part i canvi radical del temps, molt fred i un vent fort a favor que beneficiava la Cabra. Al principi era difícil jugar a futbol, ja que qualsevol pilota que s'alçava o la parava el vent, o l'allunyava i feia corra massa. El St Boi no va començar ni de tros com la primera part i amb el vent en contra li costava sortir fins i tot del seu camp, els cabrencs al veure's afavorits es van créixer de moral i la intensitat va anar fent recular el seu rival. I al minut 10 desprès ja d'alguna arribada en perill a la porteria va arribar el merescut gol de la Cabra amb un gran xut d'en Pau amb rosca des de fora l'àrea que va sorprendre el porter un pél avançat. Un gol molt cel.lebrat, ja que tan sols era el segon cop que la Cabra es posava a davant del marcador en un partit, i el primer va acabar essent un partit ben desgraciat, ja que van remuntar. Ara calia no baixar la pressió i no cedir terreny al rival, sinó apretar-los més sense deixar de defensar. Al minut 15 l'àrbitre es torna a equivocar i va donar llei de l'avantatge enlloc de pitar un penal per una cossa a en Pau que el va deixar a terra. El joc es va parar i van atendre al jugador i es va rependre el partit amb un bot neutral, impressionant!!
El St. Boi no hi era, semblava que no existis, i només al minut 25 va crear una ocasió en un contraatac portat pel seu jugador nº4, que va acabar amb un xut als núvols.
Els canvis es van anar fent i La Cabra estava jugant amb cap i sense nervis ja que tenia la pilota i pressionava molt més que el rival, Joanet que havia sortit per en Marcel a davant, va fer anar de corcoll a la defensa del St. Boi perquè no va deixar sortir gens fàcilment a l'equip rival, cosa que va fer perdre més d'una pilota i en una acció més l'àrbitre es va equivocar ja que en Joanet havia recuperat una pilota a l'últim defensa, rebent falta, però tot i així s'en anava sol de cara al porter i l'àrbirtre va pitar falta sense donar una llei de l'avantatge claríssim. El porter del St. Boi també va tenir moltes dificultats per treure la pilota ja que tots els xuts que feia, se li anaven al lateral a fora de banda o quedava morta abans del mig camp, i això ho aprofitava la Cabra per fer contraatacs. D'aqeusta manera s'anaven esgotant minuts i el rival només va crear perill en una jugada més al minut 42 amb contraatac amb un xut ras, que en Nando va parar sense dificultats. Ja es veia coll avall el partit quan al minut 47 en Pau amb un xut des de fora l'àrea va fer volar el porter que la va treure casi de la creuetade la porteria. En la següent jugada, per fi, l'àrbitre va pitar el final del partit.


Un partit lluitat com es va poder a la primera part i dominat en tota la segona. Potser ha estat el cop que s'ha xutat més cop entre els tres pals, però no ha estat, ni de tros, tot i així, el millor partit de la Cabra, però així és el futbol, no per jugar bé es guanya, encara que com és normal hi influeix, però aquest cop els Cabrencs en van tenir prou amb una bona pressió i un rival que no va mossegar gens.
A parit d'ara continuar amb les mateixes ganes que fins ara i saber que queden uns quants partits per acabar la primera volta on es pot donar la campanada si es va amb el què s'ha d'anar. Aquesta victòria ha de servir per fer pujar la moral a la gent i que tant fa el rival que hi ha a davant, ja que no pel nom es guanya o es perd un partit.
Ara a l'hivern amb el fred els entrenaments baixen d'intensitat i igualment l'assistència en ells, per tant des d'aqui demano que no es deixi d'entrenar, cosa que podem estar molt orgullosos fins ara i que continuem sent tant i ben avinguts cada dimarts i dijous.
Ara l'equip ja ha vist que pot remuntar un partit perdut, que pot marcar gols, jugar bé i davant d'un equip dels de la part alta també, i que per fi, també pot guanyar, a partir d'aquí només queda dir que no està tot fet i que com tots els altres equips s'ha d'anar a buscar els màxims de punts possibles fins a final de temporada, la gent s'ho ha de creure perquè ja han vist que poden. Potser els jugadors de la Cabra erem un pél incrèduls últimament i ja ni ens creïem que podiem guanyar, per tant si algú necessitava la prova per creure-ho, amb aquest partit ja se li ha demostrat.




Ànims i visca La Cabra




Declaracions:

" La primera victòria no ha vingut en el millor partit però estem molt contents" Abel, entrenador

" Felicitats per la victòria tot i que ja ens tocava" Jaume, President


diumenge, 23 de novembre del 2008

L'ENTREVISTA A QUIM ARES

Ho sentim molt però... només hem pogut recopilar aquest video posterior a l'entrevista. Entrevista de l'Ares.

dissabte, 22 de novembre del 2008

DILLUNS ENTREVISTA A RÀDIO VIC

Dilluns dia 24 de novembre entre les 8 i les 9 del vespre s'ha d'escoltar Ràdio Vic!!!

L'Enric i els entrenadors Jordi Noguer i Abel Puigdollers, seran entrevistats per Ràdio Vic i des del blog us animem a escoltar-los. Segur que serà molt interessant!

L'ENTREVISTA A QUIM ARES

Ho sentim molt però... només hem pogut recopilar aquest video posterior a l'entrevista.
Entrevista de l'Ares.

dilluns, 17 de novembre del 2008

diumenge, 16 de novembre del 2008

Jornada 10 RUPIT PRUIT 4 - 0 LA CABRA

CRISI PROFUNDA


La Cabra cau derrotat 4-0 per un rival superior nomès en la última mitja hora, i està de ple en una crisi que sembla de moment que no la salva ni l'Obama.

La semana passada es va comentar que l'empat a 3 gols contra el St. Julià havia de ser un punt d'inflexió i que s'havia de saber interpretar, però veient aquest últim partit dels Cabrencs, em fa més por que no hi hagi a partir d'ara un altre punt d'inflexió però en negatiu, i molta gent dirà, més negatiu que fins ara no pot ser; doncs si, el final del partit semblava la mort d'un equip que d'il.lusió i esperit ni sobrava, un equip que somreia en els entrenaments i ho donava tot en ells desprès de caure derrotat en 5 camps seguits, un bon equip humà amb ganes de passar-ho bé per sobre dels resultats, dissabte va semblar que al final s'arrencava del cor i la ment de tots aquella il.lusió i es feia miques. Una derrota com la de dissabte on al final semblava l'enterrament de la constància d'aquest equip i de cada un dels seus jugadors ja sense ànim per res més. Normalment quan es perd un s'emprenya, pica el que sigui per desfogar-se i aquest cop, el gest més comú de tots va ser la decepció, ningú estava enfadat, sinó al contrari, tothom amb el cap cot i ressignats a ser el pitjor equip de tercera regional. Aquest és el pitjor símptoma mostrat fins ara, la ressignació a ser el que ets, la frustració de no poder fer més, tot això és el que em fa més por de tot i per això el fet de pensar en un canvi encara cap a més negatiu.
Havia estat pensant un titular com "patètic" o partit penós, però desprès de pensar-ho, no cal fer llenya ja d'un arbre caigut, cada jugador té prou capacitat com per saber quin espectacle es va donar al camp, l'altre qüestió és com s'ho prendrà cadascú i en què repercutirà a l'equip, això serà un tema a tractar a partir d'ara.
Fa uns dies vaig comentar també que aquest equip era expert en posar a prova la paciència de tothom iclosos els mateixos jugadors i no sé si aquest equip està preparat per portar aquesta dinàmica fins al final de la temporada però de moment ja es comença a fer una mica difícil.

L'enfrontament va començar ben esbojarrat sense control i amb els nervis molt crispats per part dels dos equips, allò enlloc d'un partit semblava que es jugués a veure qui cridava més i qui la deia o la feia més grossa. I per variar la primera desgràcia del partit com en cada setmana de la Cabra, va arribar en forma de penal. Una relliscada del lliure de la Cabra va permetre que el davanter del Rupit s'emportés la pilota encarant al porter i va provocar que un defensa de la Cabra provoqués una falta dins de l'àrea. El penal però el van fallar picant-lo per sobre del travesser de la porteria defensada per en Nando.
Allà semblava que la Cabra despertaria i els següents minuts van venir dues de les ocasions més clares del partit, la primera al minut 8 amb un còrner picat per en Pep on el porter rival es va menjar, va deixar la pilota morta dins l'àrea petita, i en Ramón la va picar peró un defensa del Rupit la va treure de sota els pals, i al cap d'un minut en Pau per velocitat es va quedar sol encarant el porter que va sortir a cobrir la porteria i va parar la pilota amb la punta dels dits evitant un gol per alt. Entre tanta ocasió i nerviosisme el primer quart el podriem definir de boig.
De seguit el joc es va anar calmant però la Cabra no donava cap símptoma de fer més que el rival per emportar-se el partit i amb alguna ocasió aïllada per part dels dos conjunts anaven passant els minuts. El què diferenciava els dos equips, això si, era l'entrega, la Cabra estava sent molt tova i com ja ve essent habitual no s'anava fort, no es mossegava.
Els Cabrencs però tampoc estaven fent el joc que havien demostrat en altres partits, i només creaven perill amb pilotes altes i llargues pels davanters. Anaven passant els minuts i l'únic que inquietava al Rupit, era el seu porter, que en pilotes altes navegava com un bon mariner en alta mar, però tot i així tampoc es va saber aprofitar.
I sense temps per res més, l'àrbitre va pitar el final de la primera part i els jugadors van començar a enfilar cap als vestidors. El que era bo en aquell moment és que el resultat era d'empat a zero tot i que s'havien fet mèrits perquè ens fèssin un gol, havia faltat pebre, per no dir "collons", s'havia de lluitar pel partit, i en aquell moment s'havia de parlar.

A la segona part de seguida es va començar fent canvis en l'equip, i Mourad entrava al terreny de joc per en Dani, que no havia acabat d'entendre's bé amb en Pau a davant a causa de la falta de pilotes i les baixades d'en Dani a buscar-les, això provocava que els dos davanters estiguéssin molt lluny un de l'altre. I de seguida hi va haver la primera ocasió dels l'equip de Granollers de la Plana, on en Pau li va passar una pilota endavant als peus de Mourad que entre dos defenses se la va avançar en direcció a porteria, però es va anar quedant escurat cap a l'esquerre de l'àrea i el conseqüent xut el va parar el porter. Una bona ocasió, que donava ànims a l'equip. Però al cap de 2 minuts un còrner i fallo al mateix temps de col.locació de la gent en el còrner va propiciar un contraatac per banda dreta fins casi al final de l'àrea, centro a la frontal on va rebre un jugador que va rematar sol a porteria. Un error molt gros que va causar estralls, ja que l'equip tampoc es va replegar al mateix temps que el contraatac. Feia pocs minuts el Rupit havia fet entrar el jugador número 7, que va fer decantar a la segona part un partit que no tenia clar vencedor. En pocs minuts una falta a la frontal de l'àrea, ho va aprofitar el Rupit per fer el segon gol amb un centro al segon pal. Aquí l'equip de la Cabra es va veure abocat a la derrota, ja que amb dues jugades aïllades es va trobar amb dos gols en contra. A partir d'aquell moment el Rupit es va trobar molt més còmode a sobre el camp. Els tècnics de la Cabra lluny de desil.lusionar-se van continuar fent canvis i intentant capgirar el resultats també van modificar l'estratègia deixant una defensa de tres i posant un home més al mig del camp. L'equip segur que encara tindria ocasions per inaugurar el marcador. I amb 5 minuts, un pase a en Pau que es quedava sol davant del porter l'àrbitre va pitar fora de joc (crec que es va equivocar), fent encendre el jugador que li va recriminar que com ho havia pogut veure.
Just al mateix moment, es va fer un altre canvi i va quedar una davantera formada per Mourad i Hidalgo, que fins aquell moment no havien jugat mai junts a davant. A partir d'aquell momet les decisions de l'àrbitre es van anar fent més polèmiques, i és que a un equip com la Cabra que ja de per si sol li costa aixecar-se i alçar la moral, només li falta que el col.legiat el perjudiqui en algunes ocasions, tot i no sé el responsable ni de tros de la derrota de l'equip. Tot i així els cabrencs van tenir alguna altre ocasió de gol, com un xut des de fora de l'àrea de l'Hidalgo, que va reclamar mans del defensa a dins de l'àrea. I d'aquesta manera, tenint la Cabra l'equip volcat a davant, el Rupit aprofità en contraatac per fer el tercer gol en un jugada personal que va acabar driblant al porter. Ja corria el minut 39 i poca cosa s'hi podia fer, i al minut 45 es va rebre el quart gol que deixava sense ganes per res més a l'equip.

I va ser allà quan es va començar a palpar el mal de la derrota, un equip amb la moral trencada, i que no sap ben bé com fer-ho per sortir d'aquest forat negre que s'ha anat formant.
A la cua de la classificació i amb nomès 2 punts a la jornada 10 és prou motiu com per fer una reflexió de què s'ha de fer. Fa mal, molt mal veure lo malament que van les coses amb les ganes que s'havien posat, jo el que nomès demano ara és anar guanyant algún partit de tant en tant com a mínim, no demano guanyar 7 partits seguits, sinó anar fent algún punt i així permetre que les ganes de continuar i treballar i anar als entrenaments no decaigui, que no s'espatlli un projecte com ho és aquest, encara que no dongui els resultats esperats i hagi decepcionat a més d'un. Aquest cop nomès vull saber que la gent i continuarà posant el què calgui, acceptar que potser si que ens pertoca estar a la zona més baixa de la taula, però acceptar-ho per mirar tirar endavant i que qui sap, potser això ajuda a crear un canvi en la manera de veure els partits.
Espero poder dir que dimarts i dijous hem set i serem fins al final de temporada casi 20 persones i anar amb el cap alt almenys en aquest sentit d'equip.

Ànims i visca La Cabra

D&D

divendres, 14 de novembre del 2008

LA PRÈVIA

RUPIT-PRUIT - LA CABRA
Hora: Dissabte 15:15h
Camp: Rupit

El proper partit de la Cabra es juga a Rupit, contra un equip que nomès porta 2 punts més. Aquesta jornada, els cabrencs podriem dir que tenen casi l'obligació de treure un bon resultat davant les circumstàncies en què es troben, ja que si s'han d'anar a buscar els punts a casa dels favorits a pujar de categoria o a fer un bon paper a la lliga serà molt difícil, tot i que sempre s'ha d'anar a guanyar sigui quin sigui el rival. El Rupit és un rival a qui també li fan molts gols com la Cabra, per tant s'ha de veure quina de les dues davanteres s'en surt més bé. Es preveu un partit amb gols i una mica incert pel què es juguen els dos equips. Diumenge l'explicació de tot a la crònica.

D&D