La Cabra i el Gurb disputaven el derbi ahir dissabte. Els cabrencs venien d’una mala ratxa de 4 partits sense puntuar, mentre que el Gurb esperava guanyar per no perdre el tren dels primers classificats. Un partit físic, de poc joc, i més igualat del què es pensava en un principi. Al final, el Gurb s’imposava a La Cabra per un 4-2 que no feia justícia al vist el camp. Altre cop, un arbitratge deplorable, insultant i el pitjor de tot; sospitós.
La Cabra va sortir endormiscada aquesta primera part, i un bon exemple va ser que amb només 3 minuts, el Gurb ja s’havia avançat al marcador marcant 2 gols amb sols 5 minuts. Un bon xut per sobre el porter el primer, i una centrada amb remat de cap d’un jugador local el segon i la cabra ja perdia 0-2. Cosa que feia presenciar un bany de gols. El Gurb demostrava perquè està on està en la classificació i quan atacava, causava perill, a més a més de demostrar més força i actitud sobre el camp que no pas nosaltres. Ara bé, a mida que anaven passant els minuts, La Cabra s’anava sentint més còmoda i, si bé no demostrava un bon joc, si pressionava i intentava organitzar-se i evitar errors defensius. Entre una cosa i una altre, una falta a la frontal de l’àrea del Gurb, va acabar amb la pilota dins la portaria (després de rebotar en un defensa local) després d’un bon xut de falta d’en Tió. La Cabra tornava a ficar-se dins del partit i encara hi havia derbi. No obstant, una pilota centrada per sobre de la nostra defensa va deixar sol el davanter del Gurb i Ramon es va veure obligat a fer-li falta. Penal. El jugador del Gurb mateix, malgrat que en Jorge li va endevinar la trajectòria de tir, va fer pujar el 3-1 al marcador. L’equip, malgrat el marcador, no es volia enfonsar i seguia sense abaixar els braços. Es va arribar a la mitja part.
La segona part va començar però el bon joc seguia sense aparèixer. Era un partit força directe, amb contraatacs, pèrdues i robades de pilota i amb el joc aturat forces minuts. A més a més, semblava que només hi havia una pilota amb què jugar doncs l’àrbitre sempre esperava pacientment a que algú (sobretot el porter del Gurb) anés xino-xano a buscar la pilota fora per sacar de porteria. No hi ha més pilotes? Jo les vaig veure, i era tant fàcil com demanar-les... perquè l’àrbitre no les demanava? Amb tot això, La Cabra havia fet un parell de canvis en el descans i la nova fornada de jugadors frescos semblava portar més arribada a l’equip i el partit tenia lloc a camp contrari en la major part del temps. En una jugada de contraatac amb centrada a l’olla, David va saltar amb el porter per la pilota i el rebot d’aquesta dins l’àrea va acabar dins la porteria a cop de cap de l’Eloi. Un 3-2 que tornava a fica al partit el nostre equip i encara quedaven minuts per, almenys, igualar el resultat. A partir d’aquí, l’àrbitre va instaurar una nova regla (sí, sí, allà mateix) al reglament que deia; tota falta dubtosa o reclamada pels jugadors del Gurb, serà falta a favor dels locals. Impressionant. Era realment desesperant veure com un i altre cop, aquesta nova norma era aplicada. O una targeta groga inexistent per l’àrbitre (molt reclamada pels cabrencs), en què un jugador contrari sacava una falta mentre es situava la barrera prèviament demanada. El senyor va considerar que no era targeta, és més, el millor era tornar a sacar la falta, cap problema. Els minuts anaven passant, i La Cabra no trobava la manera d’igualar el marcador... i més, jugant contra 12... I ja, en temps de descompte, un bon xut des de fora l’àrea d’un jugador del Gurb, va entrar per tot l’escaire de la nostra portaria. Imparable. Això va poder amb tota la ràbia fins llavors continguda per l’equip i més d’un jugador cabrenc va anar a reclamar el mal arbitratge al senyor del xiulet. Ell va respondre amb una trepitjada volguda al nostre davanter i encarant-se amb tot aquell que se li acostés. Com no, també repartint targetes. Ara sí que estava en la seva salsa. Un minut després, xiulava el final del partit i ell sortia mig protegit i evitant tot diàleg o contacte amb gent de La Cabra. Això té un nom senyor, es diu tenir mala consciència.
El pitjor de tot? Era un derbi i es va perdre. I ja per acabar, felicitar el Gurb pel seu bon partit i a tots els jugadors de La Cabra, que ho van donar tot i més per intentar capgirar el partit. També i en especial, mencionar unes paraules molt savies d’un jove aficionat de La Cabra:
“Per jugar a futbol no cal sofrir. El que es fa sofrint no pot sortir bé. Demostreu el què és La Cabra. Vosaltres podeu”.
Gràcies Marc, ho tindrem molt present.
Arbitratge:
Per on començar... va tenir una primera part força discreta, on pràcticament no va tenir protagonisme (tal i com ha de ser) en part gràcies al marcador força clar de 3-1 a favor dels de casa. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, al meu entendre, la segona part va resultar molt diferent i per mi, va fer el pitjor que pot fer un àrbitre. I no parlo de xiular malament, d’equivocar-se, de buscar protagonisme on no n’hi ha (que també ho va fer), parlo de perdre la presumpció d’imparcialitat de tot arbitratge. Sí, heu llegit bé. Al acabar la segona part, i vist i analitzat algunes decisions arbitrals preses, em van fer malpensar que a l’àrbitre li interessava més que guanyés un equip. A partir d’aquí, que tothom tregui les seves conclusions. Aquest bloc sempre ha intentat fer les cròniques des del punt de vista de La Cabra (no ho hem amagat mai i coi, això és el bloc de La Cabra, no?!), però quan el rival ha merescut guanyar o hi ha hagut un error arbitral a favor de La Cabra, també s’ha dit. I per això, em veig en cor de dir el què he dit i ho repeteixo; l’arbitratge d’ahir va ser sospitosament favorable al Gurb. I que quedi clar, assenyalo a l’àrbitre (aquest espai de la crònica està dedicat a l’arbitratge, tal i com posa el nom de l’espai), no al Gurb.
A FAVOR :)
-Es va saber treure el caràcter quan feia falta.
-En la segona part es va lluitar, i molt, per capgirar el resultat.
EN CONTRA :(
-Un altre partit que es perd a la primera part.
-Els contraris arriben poc, però quan arriben, marquen.
-L’equip va sortir endormiscat.
-Ens vàrem deixar influir (era complicat no fer-ho, la veritat) pel mal arbitratge.
-El resultat no fa justícia al vist al camp.
Els jugadors del partit son...
3 punts: Eloi
2 punts: Marcel
1 punt: Marc Agramunt
