La Cabra: La Crònica

La Cabra 0 –Vinyoles 2: La Cabra en hores baixes.

2012-01-16T18:33:00.000+01:00

No corren bons temps per l’esplanada de Granollers de la Plana. I és que el nostre estimat estadi ha deixat de ser un feu inexpugnable per esdevenir una autèntica ganga pels equips que ens visiten. D’aquesta manera va aprofitar-se el Vinyoles de la innocència de la Cabra. Els va servir solament està ben posadets al camp per frenar les envestides poc eficaces de la Cabra i esperar a transformar les seves dues o tres ocasions per endur-se els 3 punts.

A vegades és així de simple, ja que el què es va veure el camp eren uns jugadors de la Cabra més dotats tècnicament i oferint un millor futbol durant molta estona de partit però sense l’arribada suficient a porteria (noves xarxes per cert, que de moment només estrenen els rivals) per endur-se el partit.

Conclusió final doncs: toc d’atenció per encarar el què queda de lliga amb les màximes garanties i a pensar en el següent partit diumenge vinent al complicat estadi de Montesquiu.

Al final del partit la cosa es va allargar al bart de l’Enric, i és que tot i la derrota hi ha coses que no canvien, com són els grans moments que ens brinda el nostre heroi local, delitant-nos amb les seves anècdotes recents com ara l’adquisició d’una màquina de arretratar per 130 euros i que no sabrà mai com funciona. Gràcies Enric

Endavant les atxes!

La Cabra 1- Sant Julià 4: Els torrons passen factura

2012-01-09T17:50:00.000+01:00

Partit no gaire ben jugat per part de la Cabra tot i tenir possibilitats fins al final d’empatar el partit. I és que la Cabra va jugar el partit bastant endarrerit i va ajudar a que el Sant Julià pogués avançar línees i acostar-se a la nostra porteria tot i que amb ocasions no molt clares. Va ser així doncs, com en una falta molt ben picada per un jugador de l’altre equip van poder avançar-se abans de la mitja part.
Però la Cabra va sortir decidida a la segona part amb més alegria al joc i arribant amb perill a la porteria contrària fins aconseguir el gol de l’empat gràcies a un gol del reaparegut Gil Vall.
A partir d’aquí el partit podia decantar-se en qualsevol dels dos equips i va ser així com es va tornar a avançar el Sant Julià gràcies a un clar penal en la defensa d’una pilota penjada a pilota parada.
Passaven els minuts i la Cabra perdia forces per la falta de profunditat de banqueta i per les grans ingestes de menjar i beure de les festes de Nadal. I és que això si que ho tenim, podem afirmar categòricament que som uns fanàtics del canelons, uns apassionats dels escamarlans i uns admiradors del Déu Bacus, el Déu del vi.
Tot i així, varem tenir dues ocasions molt clares per empatar el partit, sobretot una de meva (Eloi) d’imperdonable.
Finalment, i ja al temps de descompte el Sant Julià va poder fer dos gols al contraatac.

Final del partit i sense gaires ganes de passar una estona al bart de l’Enric, ja que aquesta vegada la dutxa era d’aigua freda i va fer que molts jugadors anessin directe a casa. Tot i això, hem d’encarar el 2012 amb la màxima il·lusió possible per disputar tota la segona volta en plenes facultats.

Salut i endavant les atxes!

L’Esquirol 4 – La Cabra 5: Gran victòria i millor sopar.

2011-12-20T09:12:00.001+01:00

Partit entretingut al camp de l’Esquirol amb una pluja de gols en el resultat final però amb una Cabra que va anar sempre per davant. Va ser així com en una gran jugada en els primers minuts de partit en Martí feia avançar-nos al marcador. A partir d’aquí, la Cabra va recular una mica tot i que no va passar gaires dificultats. Va ser així com va arribar la mitja part, i res feia presagiar la tempesta de gols de la segona.

El Corcó va sortir amb força a dalt amb pilotes penjades i clares ocasions per aconseguir l’empat i així va succeir durant els primers minuts de la segona part. Quan semblava que es podria girar la truita doncs, va sortir la Cabra dels grans moments amb 3 gols seguits d’en Martí i dos d’en David posant el que havia de semblar l’1 a 4 definitiu. Però què seria de la Cabra sense viure de l’èpica, dels nervis, de les pífies i de les tisores d’en Tió? Doncs seria una cosa insípida, avorrida i gris quan nosaltres som gent apassionada.
Per tant, varem deixar que el Corcó fes un parell de gols als últims 5 minuts de partit per posar el 3 a 4 al marcador i un cul apretadet als calçotets dels jugadors. Però com que som gent de revifar-nos, en una de les últimes jugades del partit el nostre portentós migcampista (o todocampista) Sergi Rifà feia pujar el 3 a 5 amb una gran jugada d’en Martí i una definició de Romario del mateix Sergi.
Ja en l’última jugada del partit, el Corcó encara era capaç de fer pujar el quart gol per posar una mica més d’història en un dels partits clàssics de la categoria i que segurament serà recordat com aquell partit que varem guanyar per molts gols i varem fer un sopar de golejada.

I és que menció a part es mereix el gran sopar de gala de Nadal amb gairebé la plantilla al complet, entrenadors, la directiva, els grans Enric i Vall i en Betu com a seguidor fanàtic feia que hi hagués una representació de tots els estaments de la massa social del club, d’aquest gran club.

Sopar de tapes, regals pels entrenadors, paneres pels jugadors, Ribeiros i molta xerrameca va ser la tònica constant de la vetllada. El que va passar després del sopar ja queda a la ment i a la responsabilitat de cadascun de nosaltres.

Un any més de Cabra, un any més de vestidor, de riures i emprenyamentes, de córrer molt i no córrer gaire i bàsicament de passar-nos-ho d’allò més bé amb allò que tan ens agrada: córrer darrere la pilota.

Bones festes a tothom i a menjar que són dos dies.

Endavant les atxes!

La Cabra 1 – Calldetenes 3: Se’ns escapa el partit a l’últim moment

2011-12-13T10:08:00.001+01:00

Molt bon partit de la Cabra que no es tradueix en un resultat positiu. I és que l’equip hi va posar moltes ganes, molt coratge i bon joc, sobretot a la primera part, però no varem poder transformar les clares ocasions que vam tenir. Per contra el Calldetenes, amb un parell d’ocasions a la primera part va poder avançar-se al marcador a mitja primera part. Mala sort i a seguir lluitant, i així és com a principis de la segona part vam poder empatar gràcies a una gran jugada finalitzada amb suspens per el nostre gran davanter David.

A partir d’aquí, el Calldetenes va començar a empènyer amb força cap a la nostra porteria i vam començar a patir més del compte. Menció a part l’àrbitre que ens va cosir a targetes i amb la seva actitud poc participativa i més aviat amenaçadora va anar posant nerviosos a jugadors, entrenadors i aficionats. Fins que va arribar la jugada clau del partit amb una falta més que dubtosa a la frontal de l’àrea i amb l’expulsió del nostre central Calm. De la falta va néixer el segon gol del Calldetenes a l’últim minut de partit. El tercer gol va arribar un minut després i amb una Cabra ja desfigurada per la derrota a l’últim instant.
Final del partit i jugadors desapassionats per no veure’s recompensat en un partit que realment es va jugar bé contra un dels equips de dalt i pendents del trau al cap d’en David que es va fer amb un xoc del porter de l’altre equip. Esperem una ràpida recuperació per part dels dos jugadors.

Minuts després, la majoria de l’equip es va quedar a fer unes cerveses al bart de l’Enric comentant les jugades del partit i amb el cap ja posat en el clàssic Madrid-Barça que per desgràcia d’en Pedro se’l va endur el de sempre.

Ànims i donar la benvinguda de nou al gran Ramon Muns, que torna a l’equip després d’una cessió de mig any a un equip de futbol australià i que ens serà de gran ajuda.

Endavant les atxes!

MONESTIR 4 - LA CABRA 2: MOLT MALAMENT

2011-11-28T16:10:00.001+01:00

Horrorós partit de la Cabra que demostra que si proposa fermament i amb tota la convicció del món, pot arribar a fer-ho molt malament.
Per tant no gaire res més a dir del partit (tampoc en tinc gaires ganes), només que han tornat de les lesions dos jugadors importants (2 grans gols novament d’en David) que esperem que serveixi per poder afrontar els següents partits amb més garanties i que passem pàgina després del pitjor partit jugat fins ara.

Després del partit, una part dels jugadors van concentrar-se en un bart que, val a dir, no era gaire més agradable que la croissanteria que es va visitar la darrere vegada a Ripoll. Per sort no hem de tornar a visitar aquest poble, on no ens hi hem sentit mai gaire còmodes, fins la temporada vinent.

Salut i ànims a jugadors, entrenadors, directiva i aficionats que això tornarà anar millor o dit d’una altra manera:

Endavant les atxes!

EL JOC A BANDA: EXTRATERRESTRES, JESÚS I EL LLADRE

2011-11-23T09:55:00.002+01:00

Hi ha qui diu que els extraterrestres existeixen, que són multiformes, i que gasten un caràcter especialment dòcil. De fet es comenta que fa molt de temps que corren entre nosaltres i que inclús podem tenir-los dins de casa. Com que encara no tenim tota la informació disponible a les nostres mans -és qüestió d’investigar una mica més sobre el tema- és del tot impossible extreure’n una conclusió ferma, però sincerament, no seria gens estrany que els nostres protagonistes fossin dos enviats de ves a saber on per obrir-nos un nou cap magnètic que ens aboqui a l’estupendisme.
I és que el dissabte passat la cosa ja no va acabar al Pla de la Cabra, no. Després d’una combinació de frases cèlebres dels nostres homes, que ara us anunciarem, vam ser abduïts fins a Can Janot, de Tavèrnoles, on vam sopar -a més vi qui en vulgui- amb aquests dos càtedres de la genuïnitat. Podem afirmar que són uns màquines, cosa que confirmaria precipitadament la nostra hipòtesis, i es que tot just havent sopat es van apagar. Sí, sí, una plàcida becaina els va abraçar a tots dos, l’un amb els ulls tancats i l’altre amb els ulls oberts, mentrestant escoltàvem, recollits, el xipolleig de l’aigua caient.
Està clar que ens vam preguntar què deurien estar somiant. Reconeixem que ens vam concentrar molt per intentar esbrinar-ho, però nosaltres no som extraterrestres. Ens vam saber conformar amb la major de les ocurrències que aquella tarda ens havien brindat. Sabeu que l’Enric del Bart és més bon home que aquell home que tothom deia que era tant bon home i que va acabar mort a la creu (s’ho diu a sí mateix). I que en Vall, és el lladre bo (així li va respondre).

La Cabra 2 – Rupit 3: Una dura derrota

2011-11-21T10:27:00.000+01:00

Partit molt igualat entre dos equips que van anar directament a pel partit i que es va decidir per petits detalls. I és que la Cabra va anar sempre a remolc del marcador, ja que el Rupit es va avançar durant els primers minuts. Tot i això, vam aconseguir empatar gràcies a una gran jugada trenada pels dos mallorquins de l’equip ben resolta per en Pedro. Després de l’empat la Cabra va començar a jugar millor i van oferir uns bons minuts de futbol i semblava que podria avançar-se el marcador. Però va ser just el contrari, ja que el davanter del seu equip feia el segon gol en un bon contraatac i suposava una altra patacada per la Cabra. I a poc del final de la primera part va venir una jugada que va marcar el partit: una enganxada entre en Calm i un jugador rival va provocar que fossin tots dos expulsats. De fet qui va provocar l’expulsió d’en Calm va ser l’àrbitre mateix, el famós Espinete, un àrbitre d’infaust record per el club amb decisions més que polèmiques en partits molt importants en la història de la Cabra. Doncs això, en Calm va rebre una agressió del jugador de l’altre equip i l’àrbitre no se li va acudir res més que expulsar els dos, et felicito fill…

I la segona part també va ser molt vibrant, ja que amb poca estona el Rupit va fer l’1 a 3 que semblava que seria definitiu. Però si una cosa tenim és que no defallim i en una bona jugada d’equip vam aconseguir retallar distàncies amb un gol del gran Dani, el seu primer de la temporada. D’aquí fins al final, el Rupit tancat a la seva àrea, dominat per un futbol agressiu i bonic de la Cabra que va poder empatar el partit perfectament. També el Rupit podia haver tancat el partit en algun contraatac, val a dir.
Final del partit i emprenyamenta general de jugadors, entrenadors i aficionats per un partit que vam tenir a tocar puntuar-hi però que no va poder ser.

Després de la dutxa, alguns jugadors es varen quedar una llarga estona al bart de l’Enric amb el senyor Espinete encara discutint i defensant l’expulsió del nostre jugador. Un cop fora aquest personatge i tots ja més tranquils, es va acabar amb una petita comitiva anant a sopar amb l’Enric i en Vall a Can Janot de Tavèrnoles. El que va es dir i pensar durant aquesta estona ja serà degudament detallat en la secció de Joc a Banda.

A recuperar-se i a guanyar el següent partit s’ha dit, per tant, endavant les atxes!

Sant Quirze 4 – La Cabra 0: Una derrota contundent

2011-11-14T10:27:00.001+01:00

La Cabra va visitar el Sant Quirze amb moltes baixes, i això va suposar haver de disputar el partit amb els 11 jugadors que hi havia al camp i sense cap canvi a la banqueta. El partit va ser entretingut, amb una primera part on els dos equips van tenir opcions per avançar-se al marcador demostrant un bon futbol. Però aquesta vegada no hi va haver sort i van ser els quirzencs qui es van avançar abans de la mitja part. Descans i a pensar amb la remuntada.

Es va sortir bé a la segona part, sense gaire arribada a dalt però sense gaires problemes al darrere, fins que en un contraatac va arribar el fatídic dos a zero que feia abaixar els braços dels cabrencs. D’aquí fins al final s’anirien succeint les oportunitats i els gols del Sant Quirze davant d’una Cabra amb jugadors tocats i alguns d’enfonsats i impotents davant els esdeveniments.

Derrota contundent i a oblidar-ho ràpid, que ja ve un altre partit amb la recuperació (segurament) de jugadors lesionats que no van poder assistir al partit i que faran pujar el llistó competitiu de l’equip.

Al final del partit, bastants jugadors del primer equip de la Cabra es van quedar una bona estona al bart del camp del Sant Quirze païnt la derrota amb entrepans de cansalada, quintos i algun cafè amb llet que es va colar per allà al mig. Els hi ha quedat bé aquest bart, no arriba al nivell del Cantoni (impossible superar-lo) ni als preus del de la Cabra, però vam ser ben tractats i ben alimentats, que finalment, és del què es tracta, no?

Ànims i endavant les atxes!

Sergi Rifà -6 punts
Eloi -3 punts
Martí -2 punts
Jordi Domènech -1 punt

EL JOC A BANDA

2011-11-07T16:46:00.000+01:00

Don Enrique! de Santiago Russinyol.

No és cap novetat ni estrany que, al final dels partits, un grup de jugadors i aficionats allarguin la jornada de lliga tot escoltant les històries de l'Enric del Bart; gentil home que viu a cavall entre la nostàlgia i l'èpica, i a partir d'avui: cavaller, i el més preuat dels seus escuders, en Vall; home apassionadament tranquil i il·lustrat.
Tampoc us descobrirem res de nou si us comentem que comencem fent cerveses vermeies i continuem per les verdes. Però sí que donem un cop d'efecte dient-vos que, des del dissabte passat, tenim un nou color de cervesa al bart. És bona la cabrona, la cabrona curiositat.
A totes aquestes històries no cal posar-hi més pa que formatge, ja és prou complicat transmetre tanta saviesa. I així ho farem. Com que surten un munt d’històries, personatges, objectes, xafarderies i barbaritats, intentarem, setmana a setmana, fer-vos-en cinc cèntims amb el clar propòsit que aquesta nova secció desaparegui, no cal explicar el perquè.

Com bé sabeu, l’Enric obra el bart cada diumenge i festius perquè un grup de persones aficionades al deport de la pilota van al camp a practicar una variant del volley*. Resulta que hi ha un parell de mossotes, de molt bon veure que, sempre que es dirigeixen al nostre cavaller** ho fan en el terme de “Don Enrique”. Don Enrique! Arribats en aquest punt us demanem una mica d’implicació per entendre la situació. Quan tots vam entendre que es tractava de dues noies guapes va saltar el bo de l’escuder per proclamar als quatre vents: - són dignes d’emportar-te-les al llit, ràpidament-. Repetim; ràpidament!!! i a totes dues!!!. Un esclat de riure va ressonar pels camps del costat avançant el que seria una partida de caixa final. I és que els nostres protagonistes tenen massa classe per deixar-ho de primeres. Res del que diuen és gratuït. No cal furgar massa, en el propi magí, per entendre les coses importants de la vida. Ells te les expliquen!!! Es veu que Santiago Russinyol deia: com pot ser que quan un home fa feliç (satisfà) a una dona és un bon home, i quan en fa feliç a més d’una és un poca solta.

*En la seva vessant femenina es tracte de l’esport més espectacular del món. Es recomana seguir els campionats de “beach volley” que trobareu, en horari no infantil, al “teledeporte”.
**També se’l pot anomenar oracle, guru, o guia espiritual

La Cabra 2 – Ribatana 1: La Cabra es fa forta a casa

2011-11-07T16:45:00.002+01:00

Partit molt disputat al nostre estadi i una gran victòria de la Cabra que ha fet del seu camp un lloc propici per les seves victòries. Tot i així, el partit va ser un pèl estrany, amb grans moments de joc durant la primera part i moments més sacrificats per tirar el resultat endavant, com va succeir durant gairebé tota la segona part. I estrany també perquè els gols que es van veure van ser tots de rebot i en 10 minuts de diferència. El primer se’l va fer el seu porter a pròpia porta gràcies a la insistència del nostre davanter centre, en David Puigdollers. Per tant, li comptabilitzem el gol en ell…(Així surt a l’acta de l’àrbitre)
Al cap de poca estona, el nostre altre davanter centre reciclat a l’extrem dret, en David Viñas, va xutar a porteria amb la sort que un defensa rival va posar la cama just per desviar-la dins de la xarxa (diguem-ne xarxa si voleu) i fer pujar el dos a zero al marcador.
I com que els ribatencs no volien ser menys, van aconseguir el seu únic gol amb una falta a la frontal de l’àrea que va tocar en les cames d’en Sergi i va desviar la trajectòria cap a dins la porteria. A partir d’aquí, molta lluita, ocasions pels dos equips i alguna que altra enganxada entre jugadors, però el marcador ja no es va moure.
Destacar aquí, l’ofici que va saber treure l’equip durant els últims minuts de partit, ja que, tot i que el resultat era molt curt, tampoc es va deixar acostar excessivament la Ribatana a la nostra porteria.
Victòria i a seguir lluitant a tot arreu, ja que, com podem veure no hi ha cap equip que hagi sigut clarament superior a nosaltres i a seguir demostrant quin és el més gran dels equips més humils de la Plana i el més humil dels equips més grans.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels Manel)
Jordi Tió -5 punts
Sergi Rifà -5 punts
Sergi G. -1 punt
MArtí -1 punt

Derrota i empat en els dos partits del cap de setmana de la Castanyada

2011-11-02T10:22:00.003+01:00

La Cabra 1 Borgonyà 1
Partit igualat on el domini es va repartir en una part per cada equip. La Cabra va sortir a jugar el partit malament, no per falta de ganes i actitud sinó més bé per falta d’idees i mala col·locació al camp, i per tant, es va veure sorprès per una sortida més que digna del Borgonyà. I després de que tinguessin 2 bones ocasions es van avançar al marcador per una badada defensiva. Van acabar de passar els minuts i així es va arribar a la mitja part.
I a partir d’aquí es va fer un canvi com de la nit al dia, l’equip va sortir decididament a guanyar el partit i el domini i les ocasions van començar a ser clarament nostres. Per tant, es va imposar la lògica i al cap de pocs minuts vam poder empatar gràcies a una centrada per la banda d’en Dani, que després d’un gran control d’en David, va deixar rematar a plaer en Gil. Quedaven encara forces minuts i els canvis de jugadors donaven aire al partit. La llàstima va ser que vam perdonar dues clares ocasions per poder-nos endur el partit però vist com van anar els 90 minuts segurament aquest era el resultat més just.
Després del partit una petita comitiva de jugadors va anar a dinar a Can Janot de Tavèrnoles on van destacar els canelons, les carxofes i la carn amb allioli entremig de converses sobre futbol i sobre la ploranera d’en David quan mira una pel·lícula de terror.
Dissabte partit a casa una altra vegada contra la Ribatana amb ganes d’aconseguir una victòria que se’ns ha resistit últimament. No defallim que les coses segueixen fent-se bé i com podem observar aquest any és una lliga molt igualada.

Punts del partit (és la suma de punts dels Manel)
Gil Vall 6 punts
Sergi Rifà 2 punts
Sergi G. 2 punts
Eloi 1 punt
Dani S. 1 punt

La Gleva 4-La Cabra 2

2011-11-02T10:22:00.001+01:00

Resultat totalment injust per el què es va poder veure al camp estrenat recentment en un dels millors partits que ha jugat la Cabra (sobretot tocant la pilota) però que els errors puntuals ens van condemnar. I és que ja va començar tot malament amb un gol rebut als 30 segons per una badada en una sacada de banda. Però la Cabra es va saber reposar i va començar a mostrar un bon joc i clares ocasions per poder empatar, i aquest va arribar gràcies a un penal transformat per en Tió a finals de la primera part. I a la segona part es va sortit a totes i durant els primers minuts el seu porter va salvar claríssimes ocasions de gol (de fet el seu porter va ser el millor del partit). I quan es perdona sempre passa el mateix, un córner en contra i gol de la Gleva. La Cabra va seguir intentant-ho però la malastruga estava del nostre costat, doncs el seu porter parava un penal a en Tió i seguidament ens feien el 3 a 1 en un altre córner. La desesperació es feia evident per la manera com s’havia jugat i com es podia estar perdent aquest partit. D’aquí fins al final es va intentar de totes les maneres possibles fins arribar al 4 a 2 definitiu.
Si voleu podeu veure la contracrònica oferta per la Gleva a http://www.cflagleva.com/jornada911.htm

Punts del Partit (és la suma dels Manel)

Gil Vall – 5 punts
Pedro -3 punts
Sergi G. -2 punts
David P. – 1 punt
Eloi – 1 punt

Punts dels últims 2 partits

2011-10-27T09:58:00.002+02:00

Punts del partit de Cantoni (és la suma dels Manel)

Albert Calm -6 punts
Ajo -2 punts
Martí -2 punts
David Viñas -1 punt
Gil Vall -1 punt

Punts del partit contra el Gurb

Martí -6 punts
Gil Vall -3 punts
Sergi G. -2 punts
Sergi Rifà -1 punt

La Cabra 2 – Gurb 1: El derbi es queda a casa

2011-10-24T09:45:00.000+02:00

Quina alegria poder escriure aquesta crònica. I és que el partit de dissabte era un partit especial, ja que s’enfrontaven els 2 equips del mateix poble i això sempre suposa un afegit, una cosa més que un partit de futbol de quarta catalana. I la Cabra va estar a l’altura sortint des del primer minut a guanyar el partit i posant-hi una gran intensitat en tot moment. Així va ser com gràcies a un golàs d’en Martí des de fora l’àrea ens avançàvem al marcador en els primers minuts de partit. També es van tenir un parell d’ocasions clares per fer pujar el segon gol durant la primera part però la sort no va acompanyar.

A la segona part, el Gurb va sortir disposat a empatar el partit i es van igualar les forces dels dos equips, tot i que la Cabra no passava gaires problemes en defensa. I així anaven passant els minuts fins que una bona jugada trenada per la dreta i després de diversos rebots a favor nostre, en Gil va fer pujar el 2 a 0 al marcador que va produir un esclat d’eufòria i alegria entre tots els jugadors i el gran nombre d’aficionats cabrencs que omplien els bancs de davant els vestidors.

Però la Cabra sempre ha de patir fins a l’últim minut i en una jugada a pilota parada el Gurb feia el seu primer gol a falta de 5 minuts. D’aquí fins al final tensió i nervis per el curt resultat però sense passar gaires angúnies en la nostra àrea.

Final del partit i contents pel resultat i per l’esforç fet durant els 90 minuts. Això va suposar allargar més que mai les cerveses al bart de l’Enric escoltant amb gran atenció les seves anècdotes i històries del màxim representant del més gran dels equips més humils de la Plana.

Endavant les atxes!

2011-10-18T17:55:00.002+02:00

Punts dels últims partits:

El partit de Ripoll:
Jordi Domenech 6 punts
David P. 4 punts
Gil Vall 1 punt
Jordi Tió 1 punt

El partit amb el St. Vicenç
David P. 4 punts
Albert Calm 4 punts
Ajo 3 punts
Jordi Domenech 1 punt

Pròximament penjaré els punts del partit de Cantoni

Cantonigròs 2 – La Cabra 5: Victòria!!!

2011-10-17T17:16:00.002+02:00

Crònica realitzada per l'exblogger Dani Solerdelcoll que no exjugador degut a la malaltia d'última hora de l'Eloi que es va perdre la gran victòria

Primera victòria de la temporada dels cabrencs!! I amb un bon resultat, demostrant que també sabem fer gols. El partit va acabar amb un 2-5 a favor nostre, si bé no va resultar un partit plàcid ni molt menys fins als minuts finals. A davant hi havia un bon equip que, malgrat no començar amb bon peu aquesta temporada, té en les seves files un grapat de bons jugadors capaços de marcar diferències. Però La Cabra anava a per totes el passat dissabte. Ja des dels primers minuts, va demostrar que volia guanyar el partit i als tres minuts de partit, en David Puigdollers ja marcava el primer gol de l’equip. Es va disposar de rematades i algun altre un contra un amb el porter local, que alguna mà divina (diga-li sort, Déu o Endesa) no va permetre que es marxés a la mitja part amb un resultat ampli. La segona part va començà si fa no fa, igual, però altre cop l’arbitratge ens va fer recordar partits passats; un penal en contra altre cop! Els jugadors es posaven les mans al cap; 6 penals en 3 partits! L’equip local va marcar el gol de l’empat i apa, igualtat al marcador altre cop. Llavors però, va ser La Cabra qui va posar les fitxes sobre la taula i va materialitzar un bon contraatac, convertint-lo en el 1-2, després d’un xut amb efecte d’en Sergi Rifà que va entrar per tot l’escaire. Encara no sabem ben bé com va ser aquest efecte... però afecte n’hi havia, i molt! Tranquil•litat i a pel tercer? Aquesta era la intenció nostra... però una jugada del Cantoni va convertir-se en un ramat a plaer que suposava l’empat a dos. La balança estava ara en un punt mig i fins aquí, es podia decantar el partit cap una banda o l’altre... però llavors va arribar el tercer gol cabrenc, després d’una arribada per velocitat d’en David Viñas. L’eufòria es va desfermar i va ser a partir de llavors que La Cabra va disposar de les ocasions més clares de gol deixant curt els cinc gols a favor. Bé en podrien haver estat vuit, la veritat. En David Viñes, va sentenciar el partit amb dos gols més fent el seu primer hat-trick amb el nostre equip i demostrant que és un davanter a tenir molt en compte.Victòria, al final, plàcida però amb un partit no massa ben treballat per part nostre. S’hauria d’haver tingut més control i evitar sorpreses de remuntada... tot i així, una victòria!! La primera!! Les cares de joia eren evidents en tots els jugadors i es va celebrar en el BART del gran camp del Cantoni, un dels millors camps de la plana de ben segur!

La Cabra 1 –St. Vicenç 2: Els penals ens condemnen

2011-10-13T13:50:00.001+02:00

Una altra derrota de la Cabra per culpa de dos penals comesos que fa que anem a remolc tot el partit. I és que l’equip va començar jugant força bé els primers minuts i va tenir un parell d’ocasions claríssimes per avançar-se al marcador, però un clar penal a mitja primera part va fer que marqués el Sant Vicenç i ja no deixés l’avantatge fins al final del partit. La Cabra tampoc va portar gaire més perill durant la resta de partit tot i intentar-ho fins a l’últim minut. La segona part també va seguir igualada en quan a joc fins que un altre penal bastant desgraciat, perquè tot i ser mans involuntàries, eren mans, va fer pujar el 0 a 2 al marcador.
Ja a l’últim minut de partit en David retallava distàncies però no hi havia temps per més.

La conclusió que en podem treure amb aquests 2 últims partits on ens han pitat 5 penals, és que una falta dins de l’àrea és una ocasió bastant clara per l’equip contrari…

Primera derrota al nostre estadi i a oblidar-ho ràpidament perquè dissabte torna a haver-hi partit contra a Cantoni després d’haver jugat els últims 3 partits contra els equips forts de la categoria.

Comentar també, el gran dinar que vam fer després del partit amb tots els jugadors, entrenadors, novies, canalla i en Pepdelaguixa demostrant un cop més que aquest club és una gran família i que se seguiran fent les coses el millor possible tal i com estem demostrant.

Salut i endavant les atxes!

Ripoll 3- La Cabra 1. Una tocada d’ous

2011-10-10T10:08:00.002+02:00

La Cabra va tenir a tocar la glòria però es va esfumar en uns últims 5 minuts nefastos.

El partit va ser dominat bàsicament pel Ripoll, sobretot durant la primera mitja hora de joc on el nostre porter va salvar l’equip parant un penal i tot el que se li va acostar. A partir d’aquí es van igualar les forces dels dos equips i semblava que la Cabra tenia el partit controlat. Així va ser com el nostre gran davanter, en David, es va inventar un autèntic golàs desde 40 metres sorprenent el porter rival i els mateixos jugadors cabrencs que ho celebraren amb gran joia i alegria. Quedaven 20 minuts de partit i es va decidir posar l’autobús a darrere. El Ripoll va començar a penjar pilotes i els defenses de la Cabra treien la pilota sense complicacions. Van anar passant els minuts d’aquesta manera fins que el minut 86 l’àrbitre es va inventar un penal en una falta feta un metre fora l’àrea. Això va descentrar els jugadors de tal manera que al cap de dos minuts van cometre un altre penal (aquest més clar). El Ripoll va remuntar el partit i van posar la puntilla final amb el tercer gol davant els jugadors abatuts de la Cabra per l’esforç fet i per veure’s clarament robat per la decisió d’un àrbitre que val més que no el qualifiqui perquè se’m titllaria de terrorista.

Va ser tal la decepció que després del partit, alguns jugadors van acabar berenant en una croissanteria en comptes d’un bart, mentre esperàvem notícies del nostre jugador David Viñas que va rebre un fort trau al cap i va haver de ser traslladat en ambulància a Campdevànol. Per sort, en David es troba bé i suposem que haurà de fer repòs i per tant es perdrà el següent partit que es celebra el dimecres 12 a les 11:45 hores al nostre estimat estadi on esteu tots convidats a animar un equip que aquest any demostra tenir molt orgull. Posteriorment anirem tots junts a dinar demostrant una vegada més l’esperit que té el més gran dels equips més humils de la Plana.

Novament i més que mai, endavant les atxes!

La Cabra 2- Roda 2: Se’ns escapen dos punts en l’últim moment

2011-10-03T10:01:00.002+02:00

Partidàs de la Cabra davant de la seva afició en un gran partit de futbol que va acabar amb tristesa vist com van anar les coses. I és que aquesta temporada anem com una moto, segurs de les nostres possibilitats i sense donar mai res per perdut. Així es va poder veure un bon futbol durant els primers 45 minuts i això es va reflectir en el marcador amb un gran gol d’en David. La nota negativa la va posar en Sergi expulsant-se a 5 minuts de la mitja part. Tot i això, la Cabra va seguir jugant de tu a tu davant d’un bon equip i davant el xiulet constant de l’àrbitre del partit que se li va acabar escapant de les mans. Amb el pas dels minuts, el Roda va aconseguir empatar en una jugada més que dubtosa per un possible fora de joc molt protestat per tota la gent que s’ajuntava davant el bart de l’Enric. Lluny d’espantar-se la Cabra va seguir endavant i després d’un parell d’ocasions molt clares es va desfermar l’alegria al municipal gràcies a un gol d’en Pedro a poc del final. A l’últim moment però, el Roda va poder empatar a pilota parada i va suposar un cop molt dur per la societat Cabrenca. De totes maneres, la sensació al final del partit va ser de reconèixer que s’estan fent bé les coses i que si seguim aquesta línia, el camp de la Cabra es convertirà en el que hauria de ser sempre, un autèntic fortín. De moment seguim imbatuts a la lliga.

Després del partit, gran part dels jugadors, tècnics i afició ens varem quedar a comentar les sensacions i les jugades del partit i escoltant els comentaris savis i hilarants del duo format per l’Enric i en Vall, demostrant una vegada més l’estima que tenim cap el més gran dels equips més humils de la Plana.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels punts dels Manel)
Gil Vall 6 punts
Ajo 4 punts
Albert Calm 1 punt
David P. 1 punt

Els orígens del futbol a Gurb segons el seu ajuntament

2011-09-28T12:50:00.003+02:00

Us passo un enllaç força interessant on parla breument dels orígens del futbol al municipi de Gurb on evidenment parla de la Cabra (no us perdeu el pdf!)

http://www.gurb.net/index.php?tipus=5&id=379

Crònica d’un partit que no es va jugar

2011-09-26T12:59:00.000+02:00

Dissabte la Cabra va tenir un descans gràcies a que el Riudeperes va abandonar el vaixell de la quarta regional catalana i es va aprofitar per fer un entrenament. El que si que vaig poder veure va ser un partit d’un equip de futbol que també ho fa bastant bé. El resultat final va ser de 5 a 0. Destacar un jugador en concret, un tal Messi que córrer gairebé igual de ràpid que en David Puigdollers tot i que amb la pilota els peus no tenen res a veure, ja que un és esquerrà i l’altre dretà. També vaig poder observar una gran similitud entre un defensa anomenat Abidal i el nostre flamant fitxatge d’aquest any, l’Ajo. En definitiva, un cap de setmana per acabar d’agafar forces i encarar la lliga de la millor forma física possible, doncs ens espera el Roda el següent dissabte.
Destacar també, que una part de la plantilla va assistir a la gran Festa Major de barri, la de Calldetenes on segons em comenten van estar tota la nit fent un piscolabis on va destacar per damunt de tot la Fanta de Taronja i els cacauets salats.

Endavant les atxes!

La Cabra 1 – Montesquiu 1: Un partit d’anar-hi fort.

2011-09-19T09:48:00.002+02:00

Un partit dur, físic, de picabaralles, insults, repartiment d’estopa i d’abraçades al final del partit. I és que la Cabra no s’arruga i posarà difícils les coses als equips que visitin el nostre estadi. Del partit comentar que ens varem avançar al marcador a mitja primera part gràcies a un bon gol d’en David i a partir d’aquí a defensar el resultat amb les ungles i amb les dents. Finalment el Montesquiu va poder empatar avançada ja la segona part. Al final del partit semblava que el punt era suficient i que s’havia lluitat de valent davant d’un bon equip. Després del partit, a passar una estona al barT de l’Enric i seguidament una bona representació de l’equip a fer acta de presència al Sugar Ilegal Fest, acta oficial de Música Viva a la torre del sucre on es va continuar explicant les batalles del més gran dels equips més humils de la Plana.

Explicar també a tots els simpatitzants de la Cabra que la setmana vinent no tenim partit de lliga i per tant seguirem una setmana més imbatuts en el campionat.

Endavant les atxes!

Punts del partit (és la suma dels Manel)

David P. -4 punts
Sergi G. -4 punts
Calm -3 punts
Edu -1 punt

Vinyoles 3-La Cabra 3: Comencem bé Cabra, comencem bé

2011-09-12T09:44:00.004+02:00

Partit disputat i emocionant fins a l’últim minut i amb un bon regust de boca.
Amb la plantilla encara a mig configurar La Cabra va oferir un bon partit dins les seves possibilitats. Ens vam avançar al marcador als primers minuts de partit amb un golàs de falta d’en Pedro. Poc després però el Vinyoles ens va empatar també de falta i gràcies a un rebot. A partir d’aquí no cal comentar gaire res més fins a la segona part, on tot i començar rebent un gol, La Cabra va oferir un millor futbol a tota la afició desplaçada (l’Aida, la Marga, en Martí i en Betu) i així vam poder empatar gràcies a en Pedro i l’ajuda del seu porter. Quan semblava que aquest seria el resultat però, el Vinyoles es va tornar avançar en una de les últimes jugades del partit. Per sort, la Cabra va treure forces d’allà on no n’hi havia i vam aconseguir el 3 a 3 definitiu. Alegria final de tots els jugadors, aficionats i els Manel pel gran esforç fet i per la recompensa. Després del partit, una petita comitiva a fer cerveses al barT Lisardo amb sopar inclòs (pop a la gallega, petxines, humus, xoriçets…): gran bar aquest, on es va finalitzar amb elogis i vítores cap al més gran dels clubs més humils de la plana i de l’altra banda del món.
La setmana següent debut al nostre estadi davant el Montesquiu, una bona oportunitat per seguir sumant punts i alegries.

Endavant les atxes!

Punts del Partit (és la suma dels punts dels Manel)

Albert Calm 4 punts
Pedro 3 punts
Eduard 2 punts
David Puigdollers 1 punt

Comença la nova temporada

2011-09-09T09:01:00.002+02:00

Benvinguts a la nova temporada de la Cabra. Després d’un estiu de dures negociacions per la continuïtat de la Cabra tornem a ser aquí, encetant un nou projecte amb un nou entrenador (místerT) i amb bastantes cares noves a la plantilla.
Informar-vos que aquest any hi ha un canvi en l’administrador del bloc (sóc l’Eloi, si home, aquell que es queda a sopar cada dijous al barT del Gurb) clarament cap a pitjor, ja que de moment intentaré fer un resum curt i totalment parcial dels partits de la Cabra i totes les altres seccions queden en stand-by de moment, per tant ja demano perdó a priori per com anirà aquest any.
En resum, desitjar tota la sort del món per aquesta nova temporada i donar l’enhorabona a tota aquesta gent que ha lluitat per tirar endavant un any més el més gran de tots els equips més humils de la Plana i de la resta del planeta.
Ah! Que dissabte ja comença la lliga amb un clàssic de la 3ª regional, perdona, de la 4ª catalana (ja s’ha de ser cabró canviar el nom per una categoria més baixa), un Vinyoles-La Cabra a les 17:30 al municipal d’esports d’aquest poble del Voltreganès.

Endavant les atxes!

2011-08-02T22:50:00.005+02:00

Les fotografies de l´entrega a en Sergi Rifà de la camiseta com a premi per haver estat escollit com el millor jugador de la temporada pasada. Moltes felicitats, Sergi!! :)

I com a bonus track final...

Les dades de les 4 temporades d'en Jordi Noguer com a míster de La Cabra, i aquí ho teniu:

MÉS DADES DE LA TEMPORADA 2010-2011

2011-07-21T19:36:00.004+02:00

LES PUNTUACIONS

2011-06-27T10:33:00.003+02:00

Bones, gent!
Faltaven les últimes puntuacions de la temporada, dividides en entrenaments (3, 2 i 1 pel que ha vingut més) i per votacions dels companys (3, 2 i 1 punt per valoració de quin ha estat el jugador més en forma de la temporada). I aquí ho tenim:

Per entrenaments:

1- Edu 3

2- Pep Erra 2

3- Eloi 1

Per valoracions dels companys:

1- Sergi Rifà 3

2- Ramon 2

3- Dani 1

Per tant, ja tenim un clar guanyador!!! Amb 32 punts, Sergi Rifà és el MVP d'aquesta temporada! Felicitats Sergi!!! Els místers et regalaran la camisa oficial de l'equip que vulguis :)

També tenim golejador!! En David, amb 7 gols, s'imposa com al golejador de la temporada! Moltes felicitats, també!

Missatge del míster!

2011-06-18T09:20:00.001+02:00

MOLTES GRÀCIES A TOTS

Després de 4 temporades com a entrenador de l´Atlètic La Cabra, per diversos motius, he cregut que ha arribat el moment de deixar pas a altra gent.

Han estat quatre anys que en línies generals considero molt positius i que m´han permès formar part d´un grup humà inigualable (ho dic plenament convençut).

He conegut moltes persones, molts diferents unes de les altres, que realment valen la pena i que junt a elles he passat moments de tot tipus.

Si que és veritat que a nivell esportiu em poso un suspès i que en qualsevol altre club hauria set motiu de fer-me fora. Però potser això és el que m´ha fet veure que la gent que heu format aquest grup sou d´una altra pasta, per sobre dels resultats (mals resultats) s´ha aconseguit formar una pinya i un grau de compromís que la majoria d´equips de la categoría voldrien.

També crec que és moment de demanar disculpes als jugadors que han passat per l´equip i a qui no he sabut donar el tracte que es mereixien. No dubteu que ho he passat malament cada vegada que he hagut de prendre alguna decissió que ha afectat a algún de vosaltres i que molt possiblement hagi estat equivocada.

No obstant tal i com he dit al principi, el balanç general ha estat molt positiu. Em quedo amb les celebracions que hem fet a cada oportunitat que hem tingut. Sopars de Nadal on sempre heu tingut un detall pels entrenadors. Els entrenaments on m´heu permès sentir-me com si fos un jugador més. El treball al costat d´altres entrenadors (Abel i Manel) de qui he après coses de dintre i fora del camp. La Junta Directiva (Jaume, Enric, Lluís, Vall, Josep Mª…) a qui sempre que us he demanat alguna cosa heu estat allà i heu posat el vostre esforç perquè aquest club tan humil segueixi endavant.

Dono per suposat que l´equip seguirà i que encara ha de donar moltes alegries. Serà fàcil superar els resultats obtinguts aquests anys, però espero que com a mínim igualeu l´ambient dintre del vestidor.

La meva participació activa ha finalitzat, però espero poder col.laborar en el que faci falta. Seré un seguidor més de l´equip i sempre que pugui us vindré a veure.

MOLTA SORT EN LA NOVA ETAPA I VISCA LA CABRA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Jordi Noguer

PARTIT D'EMPAT

2011-06-14T11:31:00.001+02:00

El dissabte passat va tenir lloc la darrera jornada de la nostra lliga. La Cabra jugava a casa i al davant hi tenia el Corcó, un altre dels equips clàssics de la categoria. El partit disputat va ser molt igualat en tot moment i, malgrat el terreny de joc i les pilotes, els dos equips van anar pels tres punts.

Últim partit de lliga i al davant, el Corcó. Un partit complicat, però igualat, tal i com sol ser aquest derbi. Després del minut de silenci en record del pare d’en Pedro i l’avi d’en David, el nostre equip va sortir per totes per aconseguir la victòria. Per desgràcia, tot i que el camp semblava estar en bon estat, les pilotes no ho estaven tant i al tocar el terra feien un efecte estrany; botava massa, el bot era irregular i això en feia la conducció impossible. Què va comportar això? Que en molts moments el partit fos infumable; rebots, pèrdues de pilota, mals controls, joc travat... d’altra banda, tot això es convertia en joc més directe. Sense tenir ocasions clares, els dos equips arribaven amb pilotes penjades i passades a l’espai. Els porters, amb menys feina de l’esperada, aturaven amb claredat les poques ocasions a les que tenien que fer front. Per contra, els davanters no gaudien de tantes oportunitats com un voldria. I així es va arribar a la mitja part.

La segona part va començar una mica millor, ja amb els dos equips conscients de que jugar en un camp així i amb aquestes pilotes era complicat. El Corcó, quan ja portàvem uns minuts de partit, va aprofitar una mala sortida de pilota per la banda i, després d’una bona jugada personal, un dels seus jugadors va xutar des de fora l’àrea marcant un bon gol que posava el 0-1 al marcador a favor del seu equip. La Cabra perdia, i això s’havia d’arreglar d’alguna manera. Ens vàrem posar les piles i ens vàrem llençar a l’atac. Un i altre cop, però, es topava contra la defensa i el porter del Corcó, i els minuts anaven passant. No hi havia manera. No obstant, a cinc minuts del final, una passada de Sergi a dins l’àrea va rebotar en un defensa i va quedar morta dins l’àrea. En Dani, que estava per la banda va córrer fins anticipar-se al porter i centrar la pilota dins l’àrea petita perquè en David rematés acrobàticament la pilota fent pujar el gol de l’empat. L’equip es va convertir en una pinya, conscients del valor d’aquest gol, tant per qui l’havia fet com pel què suposava; aquest darrer partit no es podia perdre. I l’empat no és mai una derrota. Els cinc minuts finals van passar ràpid i l’àrbitre va xiular el final del partit. Després d’aplaudir a l’afició i als jugadors i místers que pleguen aquest any, tothom va enfilar el camí al vestuari. Fi de temporada.

Arbitratge:

Discutible. El de dissabte va ser un partit d’allò més tranquil, llevat de dues o tres accions, així doncs, és estrany que en molts moments se li anés de les mans. En vàries accions, no va encertar a treure targetes o no va saber fer callar a jugadors que es queixaven. També va xiular fora de jocs que no eren i va encendre a més d’un jugador. Buscava el protagonisme?

En contra :(

-El camp i les pilotes no ajudaven gens; controlar una pilota era impossible i ja no diguem fer una conducció controlada. Les pilotes botaven més del compte, etc... En molts moments, el partit era un joc d’ous, que dic jo.

-El gol va venir, com casi sempre, per no allunyar bé una pilota des de la defensa. Això ja ens ha passat a molts partits i, de cara la temporada que ve, s’haurà d’arreglar.

-No es va poder dir adéu a la Lliga amb una victòria i així també dedicar-la a en Pedro i a en David, que recentment han perdut gent molt propera. Des d’aquí, nois, estem amb vosaltres.

A favor :)

-Malgrat tot el que hem comentat, l’equip va lluitar fins el final pels tres punts o, si més no, per l’empat. Esperit La Cabra en estat pur.

-Malgrat acabar la temporada amb pocs jugadors, en aquest partit i en els darrers, s’ha jugat amb 11 i un o dos jugadors només a la banqueta en tots els partits. I amb el cap ben alt!

-El dinar previ al partit. Tots vàrem anar a dinar a casa del porter i es va gaudir d’un parell de xais i molt bona companyia de la directiva i simpatitzants. Un gran dinar, i tant com si!

-Poder dir adéu com Déu mana als dos entrenadors i al jugador que marxava, no te preu. Des d’aquí, moltes gràcies nois!

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Sergi G.

1 punt: David

Fins aviat!

Aquesta és la meva darrera crònica. Molts ho sabíeu i d’altres ho desconeixíeu. Darrere d’aquest blog, s’amaga un dels jugadors de La Cabra, i he vestit aquesta camiseta durant 7 anys amb molt d’orgull. Molts ja sabeu que sóc en Dani, d’altres potser ho descobriu ara. En fi, m’agradaria dir adéu com cal a la meva aportació a aquest blog i a aquest equip.

Això va començar fa 3 anys, conjuntament amb en David, amb la intenció d’ajudar a aixecar aquest club. Aquest club mític de la plana, havia caigut casi fins desaparèixer en els darrers anys; faltaven jugadors, l’equip s’estava desfent i faltaven també jugadors d’identitat, per dir-ho d’alguna manera. Ens havien perdut el respecte als camps i l’equip era la riota de la lliga. Això havia de canviar, o l’equip desapareixeria. Amb l’entrada d’en Jordi Noguer, en el seu primer any, es va proposar arreglar tot això amb millors entrenaments, buscant jugadors compromesos i sí, fent un blog on penjar cada diumenge una crònica. En David i jo vàrem agafar el repte amb ganes, i tant com sí. En David feia les cròniques del primer any i jo, en Dani, en feia l’apartat gràfic de l’alineació. Pel segon any, en David no podia fer la crònica i jo vaig assumir també la part escrita. Al llarg d’aquests 3 anys, hem fet entrevistes, cròniques, humor gràfic, cromos, anuncis de dinars i sopars, etc... Hem fet de tot, vaja! També ens han ajudat en moltes ocasions els mateixos entrenadors, jugadors com l’Eloi, en Ramon, en Raül o en Tió, que han fet algunes cròniques quan jo no podia, també en Nando, que amb les seves fotografies es van poder fer els cromos de la temporada passada... i també, com no, a jugadors, ex-jugadors i directiva que van accedir de bon grat a deixar-se entrevistar.

La meva etapa com a jugador d’aquest equip, acaba aquest any, i d’aquesta manera acaba també la meva etapa al blog. No diré que ha estat fàcil, doncs fer les cròniques els diumenges o els dilluns (i més perdent) costa i molt. En certa manera, ha estat un desgast important... però aquesta és la part negativa. La part positiva ve ara. Ha estat un plaer tenir-vos com a lectors, molts de vosaltres habituals cada setmana. I em consta que, gent de fora, antics jugadors de La Cabra, l’Abel des de Mèxic o la gent del bar de Barcelona... tots heu sigut fidels lectors i seguidors d’aquest equip. A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser-hi; les vostres visites i comentaris em donaven forces per seguir escrivint cada setmana.

La meva etapa davant d’aquest blog acaba aquí, ara i avui. Només és una etapa i estem en negociacions perquè un altre jugador agafi el relleu. No és un adéu trist, doncs m’he pogut despedir com cal tant en el blog com a dins del camp, i això per a algú que porta tant temps en aquest equip i sentint els colors com jo els sento, és el millor dels regals. Així doncs, deixeu que us digui adéu i fins un altre, ha estat un plaer passar aquests 3 anys amb vosaltres.

Dani.

JORNADA DE DOL

2011-06-10T21:48:00.002+02:00

Aquesta ha estat una mala setmana per la familia de l´Atlètic La Cabra.

El dimarts dia 7 va morir Jaume Puigdollers, l´avi del nostre davanter David i pare de l´Abel un dels entrenadors.

I avui dia 10 ens ha deixat el pare d´en Pedro, el migcampista mallorquí.

Des d´aquí volem acompanyar en el sentiment a ells i a les seves famílies en aquestes difícils hores.

DESCANSIN EN PAU

L´equip guardarà demà un minut de silenci abans del darrer partit de la temporada i intentarà dedicar-los la victoria. Afició, amics, simpatitzants o acompanyants, demà és un dia per estar amb l'equip, hi esteu tots convidats. El partit tindrà lloc a les 18:00 al camp de La Cabra.

Fins demà

PARTIDÀS SOTA LA PLUJA

2011-06-08T00:22:00.003+02:00

El Roda i La Cabra van disputar el dissabte passat un dels partits de la jornada. El nostre equip va jugar al camp del Roda mentre queia un xàfec important i això va afectar al joc; el camp era impracticable. Tot i això, es va veure un partit entretingudíssim i amb molts gols. Llàstima que l’àrbitre no va estar a l’alçada...

Durant tota la tarda va ploure, el camp estava impracticable i... tot i així, es va veure un gran partit! De fet, va ser com tornar a la infantesa, com quan els nens juguen als bassals, però amb una pilota pel mig.

Descriure el partit del passat dissabte, és difícil. Només diré que la primera part va acabar amb un 3-3 al marcador! Partit igualat al màxim! Quan un feia un gol, l’altre l’empatava. Si un s’avançava amb un altre gol, l’equip contrari marcava també per la seva banda. Per part nostre, Eloi va llençar impecablement un córner que va rebotar en un defensa local i va fer pujar el nostre primer gol. El segon, va ser d’en Tió, el capità, després de materialitzar un penal claríssim a en David. I el tercer gol nostre, va arribar després d’un remat de Raül. Tot això enmig d’aigua i més aigua.

La segona part va començar després d’un gol del nostre capità des del mig camp, picant una falta directe que va votar dins l’àrea rival i va acabar entrant per sobre el porter. La Cabra s’avançava altre cop al marcador! No obstant, jugar amb 10 la major part del partit, començava a posar les coses molt difícils; i més, davant d’un bon equip com el Roda. El nostre equip es va anar aculant, aculant, fins que un penal clar va ser xiulat dins la nostre àrea. El penal es va convertir en gol, i a aquest gol el van seguir dos més al cap d’una estona. La Cabra no podia fer-hi més i sols calia aguantar i aguantar, mentre seguia plovent. El partit va acabar i els dos equips (inclòs el nostre) van marxar més o menys contents al vestidor conscients de que s’havia disputat un bon partit i de que s’ho havien passat de conya jugant a futbol.

Arbitratge:

Molt sospitós. Des del primer minut, en un partit en què els dos equips volien jugar i passar-ho bé, es va erigir per sobre de tots amb afany de protagonisme. A sobre, semblava xiular sospitosament a favor dels locals (que no treu mèrit a la seva victòria, tot s’ha de dir) i així ho va demostrar al expulsar un jugador nostre al minut 23. Un arbitratge molt deficient i, sospitós la veritat. No vull ni pensar en, vist el gran partit jugat, com hauria estat el resultat final de gaudir d’un bon àrbitre.

En contra :(

-Poca cosa a dir. Potser que, ja al final, es va caure en l’esgotament i ens vàrem acular al darrere. Totalment comprensible d’altre banda, al disputar tants minuts amb un jugador menys.

A favor :)

-El camp no estava per jugar-hi, i a això a La Cabra li va anar genial. Es va saber jugar a pilota llarga, al contraatac i aprofitant les pilotes penjades a pilota parada. En definitiva, un partit molt seriós i ben plantejat (malgrat el resultat) per part nostre.

-Va ser un gran partit i crec que, tant jugadors com entrenadors i espectadors, van gaudir del partit.

-A saber com hauria estat el resultat de tenir un àrbitre millor...

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Raül

1 punt: David

AMB EL CAP A UN ALTRE LLOC

2011-05-31T12:25:00.002+02:00

El partit del passat dissabte va servir per dues coses; per comprovar que el Vic és el veritable líder de la lliga, i per veure que La Cabra és capaç del pitjor i del millor. Un resultat contundent que, no obstant, feia justícia al què s’estava veient al camp.

La Cabra va demostrar que el dissabte, l’equip, tenia el cap a un altre lloc. Segurament a la final de Champions, per què no dir-ho. Només diré que va ser un bany constant del líder de la lliga i que enlloc de ser 5 gols en contra, en podien haver estat més. Tota l’arribada mostrada ens els darrers tres partits, va desaparèixer en aquest partit i el nostre equip amb prou feines va arribar amb perill a la porteria contraria. Per contra, el Vic arribava cada cop més i així és difícil guanyar.

Un partit del què se’n poden extreure poques coses positives, la veritat, així que no he cregut convenient parlar-ne gaire més. Una derrota contundent i justa amb un molt mal partit per part nostre. Res més a dir. Bé sí, que queden dos partits encara i que, aquests sí, s’ha d’anar per totes!

Arbitratge:

En Morera. Amb això ho dic tot. No va agradar a uns ni a altres, no obstant, no va influir en el resultat final i això és d’agrair. Va fer perdre els nervis a la banqueta del Vic.

En contra :(

-Des del primer moment, es va sortir aculats i no hi havia manera de tirar l’equip endavant. Es va arribar molt poc a davant, per no dir gens, i així és molt complicat.

-En alguns moments es van perdre els nervis entre uns companys i altres al veure que les coses no sortien. Malgrat no estar gens bé, demostra que a l’equip no tant se li fot el què estigui passant a dins el camp.

-Entre la calor i dues lesions imprevistes, semblava que tot se’ns girava en contra.

A favor :)

-Podrien haver arribat més gols en contra, i no va ser així.

-Malgrat el Sol, la calor que feia i les lesions es va suportar el millor possible.

Els jugadors del partit...

3 punts: Jordi Tió

2 punts: Dani

1 punt: Sergi Rifà

VICTÒRIA AMB AUTORITAT

2011-05-23T18:06:00.003+02:00

La Cabra va tornar a sumar 3 punts el darrer cap de setmana, i per tant, va demostrar que pot guanyar dos partits seguits (a aquestes alçades, semblava quelcom impossible, ja). Malgrat avançar-se al marcador amb dos gols, el Cantonigròs no va poder amb un Atlètic La Cabra llençat a l’atac, firmant així una molt bona segona part.

Un partit amb força gols el del passat dissabte. La Cabra jugava al magnífic camp del Cantoni i va demostrar que, malgrat la mala temporada realitzada, no vol marxar sense deixar un bon gust de boca. L’equip local començava el partit, no obstant, amb un jugador menys i això semblava posar de cara el matx. Res més lluny de la realitat; el Cantoni va arribar dues vegades en tota la primera part i les dues vegades van materialitzar l’ocasió en gol. En un tres i no res, La Cabra es veia amb un 2-0 en contra demostrant que, o bé no s’estaven fent bé les coses o el sopar de la nit anterior havia causat estralls. Calia posar-se les piles ràpid, i les ocasions es van anar donant. Per això, en un córner centrat per l’Eloi (a qui li assignem el gol), la pilota va acabar dins la porteria local després de rebotar en un jugador seu. El partit s’igualava i La Cabra demostrava que tenia molt a dir encara. No obstant, es va arribar a la mitja part amb el marcador en contra de 2-1.

La segona part va ser molt diferent. El Cantoni va demostrar que, malgrat tenir jugadors de molta qualitat i capaços de definir a la perfecció, en el tema físic es notava la falta d’entrenaments. La Cabra ho va saber veure això, i es va llençar a l’atac amb energia i potència física. Els canvis, també van ajudar i van aportar més arribada si cal. Ramon, va entrar a l’àrea i va deixar la pilota a Gabri perquè afusellés al porter marcant el gol de l’empat. El tercer gol va arribar després d’una bona jugada de Pedro, que marcava així el què semblava ser el gol de la victòria. David faria el mateix amb un potent xut a ran de pal després d’entrar a l’àrea per cames, i en Ramon, de penal claríssim (en Miqui havia xutat a porteria buida, i un defensa local la va parar amb la mà; penal clar), va marcar el definitiu 2-5. La veritat és que podien haver estat molt més, doncs d’arribades n’hi va haver per donar i per vendre, a més de 3 pals que podien haver acabat perfectament en gol. Mentrestant, la nostre defensa demostrava que el què havia passat a la primera part havia estat un accident, i va deixar al nostre porter avorrir-se sol dins la nostre àrea. Així es va arribar al final del partit, demostrant que si vol, La Cabra també pot ser un gran equip capaç de lluitar i capaç també de marcar gols (cosa que, en molts partits, no havia demostrat).

Arbitratge:

Força bo. El senyor “Jueguen” va tornar a demostrar el perquè és un dels millors àrbitres de la nostra categoria i en tot moment va tenir controlat el partit. Va perdonar una vermella clara a un defensa local, però vist que el partit estava força decidit, no va influir en el resultat final.

En contra :(

-Una primera part nefasta. Érem un jugador més durant forces minuts, però tot i així, no aconseguíem materialitzar les nostres ocasions. Es penjaven masses pilotes, es produïen pèrdues estúpides de pilotes i faltaven ganes.

-Malgrat marcar-ne 5, es van fallar moltes ocasions clares de gol i això s’ha de millorar.

A favor :)

-La Cabra s’havia proposat guanyar aquest partit tant sí com sí. I així ho van fer.

-Moltes ocasions de gol, moltes arribades des de la banda i força possessió de pilota; Així és molt més factible endur-se els tres punts. S’ha de seguir per aquesta bona línia.

-Bona “despedida” momentània de Pedro i Ramon; els dos van marcar!

-En aquests tres últims partits, san marcat molts gols (la meitat dels que s’han fet en tota la temporada, casi).

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Sebastià

1 punt: Ramon

VICTÒRIA!!

2011-05-17T00:16:00.003+02:00

La Cabra va tornar a guanyar un partit altre cop! Victòria! I quina victòria! La Cabra es va imposar al Borgonyà clarament, malgrat patir en els darrers minuts de partit. Quin bon gust et deixa guanyar, què coi!

La pluja lleugera de la primera part va semblar que no deixaria que el joc aflorés a l’Olímpic de La Cabra. Per sort de tots, no va ser així i l’equip local va desplegar un futbol de somni centrat en una bona defensa i un atac increïble. De fet, no recordo aquesta temporada, un partit amb més ocasions per part nostra. No és exagerat dir que, a la primera part, es podia haver arribat a marcar 5 o més gols a favor. David, Dani, Gil, Ramon, Pedro, Eloi... tots ells van arribar amb claredat més d’un cop a la porteria rival. En David però, va ser el més encertat de tots ells i va marcar el primer gol amb la cuixa. El porter va voler allunyar una pilota i en David, murri, va saltar davant seu. La fortuna va voler que la pilota passés per sobre del porter i acabés dins. El segon gol, va arribar amb una jugada en solitari també d’en David, que va marxar del seu defensor amb la pilota controlada i després de driblar al porter, va marcar el gol al més pur estil Piqué al 2-6. Les ocasions es seguirien produint, però l’encert no feia acte de presència. Mitja part

La segona part, va començar força igual, si bé La Cabra mostrava cert cansament i el Borgonyà va prémer l’accelerador i va posar en més d’un problema a la nostra defensa. Llavors va ser quan els locals vàrem marcar el tercer gol, després d’una bona centrada d’en Ramon, en Sergi va marcar a plaer sol davant del porter. Un 3-0 a favor nostra, era una cosa mai vista en aquesta temporada... i va ser llavors quan, a pilota parada, l’equip visitant va marcar el què semblava ser el gol de l’honor. Però no! Van demostrar voler més ambició i, també a pilota parada, van marcar el segon gol que posava més emoció i igualtat al partit. Per fortuna nostra, els nostres jugadors van saber administrar el temps que faltava i, sense abandonar l’atac, van aguantar el marcador amb heroïcitat. Fi del partit i, gràcies a Déu, 3 punts que es queden a casa!

Arbitratge:

Força deficient. Si bé és cert que mai va influir en el resultat final, en molts moments es va equivocar en fores de joc, faltes i demostrant poca autoritat. Semblava aclaparat en molts moments. Necessita millorar, vaja.

En contra :(

-Malgrat arribar molt, no es va estar encertat davant de porteria i això va fer que al final es patís més del compte.

-Pot semblar que els dos gols en contra arribessin per relaxament del nostre equip, però al arribar des de pilota parada, es pot mig disculpar.

-Em guanyat un partit, ja era hora!!

A favor :)

-Em guanyat un partit, hòstia!!

-Es va atacar com mai, es va arribar molts cops a porteria i es van marcar tres bons gols.

-Durant bona part del partit es va tenir la pilota i el control del partit. I que es va guanyar!! Ho sento, però s’havia de remarcar!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: David

1 punt: Pep Estrany

PLUJA DE GOLS

2011-05-10T19:37:00.003+02:00

El Vinyoles i La Cabra van disputar un molt bon partit ple de gols el dissabte passat. 12 gols en un sol partit, ni més ni menys! Això sí, 8 en contra son molts gols en contra i així no es pot anar. No pots rebre 5 gols en una sola part, i menys tal i com està l’equip a aquestes alçades de mala ratxa.

La primera part cabrenca al camp del Vinyoles, va ser un naufragi. Els gols entraven per totes bandes, malgrat l’empat a un (amb gol de penal de Tió) que semblava presentar un partit igualat a més no poder. Però la igualtat va ser un miratge que va anar desapareixent a base de gols locals. Fins a 5 gols van fer a la primera part, mentre que nosaltres sols en vàrem fer un. Així, és molt difícil... ja no dic guanyar, sinó fer un resultat digne.

Per contra, vist el vist la segona part, el nostre equip va sortir a per totes per, si més no, maquillar el resultat i així ho va demostrar marcant ràpidament un gol en David. En Dani va fer el mateix, aprofitant un refús al pal d’un xut d’en Miki i el mateix Tió, va transformar un altre penal. La Cabra va atacar com mai i va demostrar molta arribada amb perill, com feia molt de temps que no li veiem (si bé és cert, que l’equip local també es devia relaxar una mica amb un resultat tant a favor). El problema va ser que, per cada gol que vàrem fer nosaltres a la segona part, ells també en van fer un. I clar, així és impossible. Un partit amb molts gols, això sí; visualment per un espectador (sobretot local), un molt bon partit. Què ens podem quedar de bo per nosaltres? L’empenta i l’arribada de la segona part, res a veure amb una primera part nefasta en tots i cada un dels sentits.

Arbitratge:

Ho podia haver fet molt i molt millor. Un partit realment fàcil d’arbitrar com el del dissabte, es va convertir en un mal de cap per tots dos equips. Es va inventar una falta a dins l’àrea que no era, un penal que tampoc era i també xiulant faltes i fores de joc que, clarament, no eren. Un bon partit com el de dissabte, ple de gols, encara hauria pogut ser molt més interessant i entretingut (i també igualat) de no haver estat per l’àrbitre.

En contra :(

-8 gols en contra; son masses. Això no pot ser.

-La primera part va estar molt faltada d’intensitat, ganes i atenció per moltes bandes. Ens ho hem de fer mirar!

-Altre cop... no podem rebre 8 gols en un mateix partit!

A favor :)

-A la segona part, el nostre equip va sortir amb totes les ganes que no havia mostrat a la primera. Hi va haver més actitud, ganes i arribada (si bé que amb un 5-1, l’equip local segurament també es va relaxar).

-Feia molt temps que no fèiem 4 gols en un mateix partit. I mira, tot així perdem, si això no és tenir una mala ratxa...

-A la segona part, es va demostrar que si s’hi posa ganes, tenim arribada i gol. I això és important de destacar!

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Tió

1 punt: David

HA ARRIBAT EL MOMENT D'AIXECAR-SE!

2011-05-03T10:26:00.001+02:00

El dissabte passat, el nostre equip va tornar a perdre. I de forma contundent. Sortir del pou en què hem caigut, sembla una tasca molt dura i perdre un altre cop ens fa més mal que mai, més pels entrenadors, per la directiva i pels aficionats (una salutació des d’aquí per la gent del bar de Barcelona!). Encara queden 6 partits però, caldrà donar-ho tot!

Cada cop es fa més difícil fer la crònica d’aquestes derrotes. A ningú li agrada perdre i haver de fer la crònica altre cop, per a mi, és com tornar a reviure la derrota. El dissabte passat, hi va haver sols un equip que va lluitar els 90 minuts de partit, que hi anava més, que volia marcar. I aquest equip no era La Cabra. El Sant Quirze va demostrar perquè és un dels equips que està a dalt i La Cabra (sentint-ho molt, però és així) també va demostrar perquè és un dels equips que està a baix. Ens va faltar intensitat, arribada i sobretot gol. També és cert que en molts moments es va tocar bé la pilota i es va canviar el joc amb algunes jugades interessants per la banda però... l’equip rival va ser molt superior.

A més, s’ha arribat en una dinàmica molt complicada en què, un gol ens fa molt de mal. Així com l’any passat, rebre un gol ens activava, a aquestes alçades de lliga, cada gol ens enfonsa més i més, i així és complicat. Aquest dissabte es van rebre 4 gols en contra, i en podien haver estat molts més.

Què hem de fer? Abaixar els braços i tirar el què queda de lliga... o per contra, aixecar el cap? Què has de fer quan caus a terra? Aixecar-te. Què has de fer quan entres en una mala dinàmica? Intentar canviar-la! Hem de canviar aquesta mala ratxa! Hem de donar-ho tot al camp, ara més que mai! Hem de lluitar i deixar-nos la pell per aquest club, pels entrenadors, pels directius, pels ex-jugadors, per la seva història, per l’Enric i per l’afició però també per nosaltres, els jugadors! Oi que no ens agrada perdre...? Doncs posem-hi remei! La Cabra aixecarà el cap, us ho dic jo que porto 7 temporades en aquest equip i les he vist de tots colors. Ha arribat el moment de fer un bon final de temporada i demostrar per què som un dels equips mítics de la plana. Vull sentir un sol crit; LA CAAAAAAAABRAAAAAAAAAA!

Arbitratge:

Molt correcte. Tot i arribar més tard del normal, va arbitrar correctament. Això sí, els dos equips van posar de la seva part i li van facilitar força les coses. El Sant Quirze però, també va reclamar una pena màxima a dins l’àrea no xiulada i un gol fantasma.

En contra :(

-En aquest partit vaig veure una cosa que no em va agradar; algun jugador va abaixar els braços abans d’hora. Es pot perdre de mil maneres i es pot entendre que les coses no surtin, però sempre s’ha de donar tot.

-Ens va faltar intensitat i més ritme de passada de mig camp endavant.

-Va tornar a faltar el gol.

A favor :)

-Vist el partit, enlloc de sortir amb un 0-4, podíem haver sortit amb un 0-7 també, perquè el Sant Quirze va arribar i molt a la nostra porteria.

-Encara queden 6 partits per fer un final de lliga una mica decent. Va nois, som-hi!!!!!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Tió

1 punt: Ramon

TRÀMIT

2011-04-19T11:02:00.001+02:00

La Cabra va demanar ja fa un mes, ajornar el partit d’aquest diumenge per manca d’afectius (entre lesions i gent que era fora, se’ns feia difícil reunir 11 jugadors). El Montesquiu va demostrar ser un club senyor i va dir que res de res, que el partit no s’aplaçava i s’havia de jugar. Un club molt senyor, exacte. El partit va acabar en victòria local per 4-1 tot i una primera part molt igualada.

Un partit molt igualat el del passat diumenge, si bé l’equip local va demostrar estar més ficat en el partit i va gaudir de més ocasions que no pas nosaltres. Dominaven el joc i obrien el camp, aprofitant-se dels seus bons extrems. La Cabra, per contra, esperava la seva oportunitat a base de contraatacs i de passades a l’espai. Això sí, passant-se la pilota i tocant i tocant en molts moments. Aquesta igualtat va quedar palesa en la primera part, on ambdós equips van gaudir d’ocasions per marcar varis gols, si bé els porters o la mala fortuna van evitar que s’arribés amb un marcador ampli per alguna de les dues parts. El Montesquiu va ser el primer en avançar-se el marcador, malgrat el bon partit d’en Miki, el nostre jugador reciclat a porter per la ocasió. No obstant, per sorpresa de l’afició local, un minut més tard, en Dani recollia una genial passada d’Eloi i li deixava el gol mig fet a en Gil. Partit empatat altre cop. Tant en Guillem, com en Pau, com en Gil, en Sergi o l’Eloi, van xutar a porteria, demostrant que La Cabra anava pel partit. Mitja part, i màxima igualtat.

Va començar la segona part i el Montesquiu no les tenia totes, tal i com demostrava l’afició local, tensa i cridanera, que només van callar i divertir-se a partir del 4rt gol del seu equip. Quan la segona part es plantejava igualada, una jugada per la banda d’un jugador de casa, va acabar en gol. Aquell gol va acabar amb el nostre equip i La Cabra va semblar acontentar-se amb aquest resultat sense arribar gaire més a porteria contraria. Per desgràcia nostre, el Montesquiu va seguir pressionant i va acabar marcant dos gols més. Final de partit, un resultat contundent en contra, però marxant amb el cap ben alt per haver anat a jugar un partit de la manera en com hi anàvem.

Arbitratge:

Molt correcte. La veritat, dona gust jugar amb segons quins àrbitres i gaudir de dos bons arbitratges en dues setmanes seguides... és genial. Res a dir; no va voler protagonismes, va dialogar en tot moment amb els jugadors (també és va equivocar en alguna acció, però vaja, tampoc cal filar prim)... molt bé, sí.

En contra :(

-Ens va faltar encert. Una mica més de sort en les rematades a la primera part, i el partit podria haver estat molt diferent.

-Res més, vist com anàvem a jugar, és per marxar amb el cap ben alt.

A favor :)

-L’entrega i el sacrifici d’un equip tocat i amb falta d’afectius però amb ganes de lluitar pel partit. Molt i molt remarcable!

-En Gil es va estrenar marcant.

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Gil

1 punt: Dani

INSOLACIÓ

2011-04-12T22:50:00.002+02:00

La Cabra torna a caure a casa davant d’un molt bon Ripoll B i demostra que és capaç del millor i també del pitjor. Una derrota que fa mal, malgrat una primera part força igualada.

Amb una mica de retard... però aquí teniu la crònica del partit anterior! El partit jugat dissabte, va ser un partit molt més igual del què es pot veure al marcador. A la mitja part, es perdia sols 0-1 i fins als minuts finals de la segona, no es va sentenciar. L’equip rival va demostrar un molt bon joc i un bon control de pilota en tot moment, demostrant que tenen davanters i extrems que poden fer molt i molt de mal a l’atac. La Cabra va aguantar en molts moments aquest atac, però la poca arribada en atac nostra, i la insistència i ganes de l’equip rival, van ser molt millors que la nostra. Per no dir, que en aquells moments queia una calor impressionant al nostre camp a més d’un sol que picava de valent. El nostre equip, durant la segona part, va defallir definitivament i va acabar encaixant els gols que sentenciaven el partit.

Un partit complicat, força disputat, però amb un clar i mereixedor guanyador.

Arbitratge:

El millor de la temporada. Malgrat ser molt jove, el col·legiat va demostrar que està preparat per xiular en aquesta categoria i en altres de superiors. En tot moment va tenir controlat el partit, als jugadors, i va deixar jugar. Va seguir les jugades de ben a prop, s’hi podia dialogar i intentava passar desapercebut. Molt bon arbitratge.

En contra :(

-Quan veus que cada cop que arriben et marquen... malament. I amb les males ratxes, això és el què passa.

-Ens va faltar gol.

-El sol i la calor també ens va fer mal, tot i que no és excusa doncs l’equip rival també el va patir.

A favor :)

-L’entrega dels jugadors, perquè jugar amb el cap ben alt cada partit, tot i estar a la part baixa de la classificació no és gens fàcil.

-Els místers tampoc fallen, i fan tot el possible per animar a l’equip (nosaltres hauríem de fer el mateix amb ells, aconseguint bons resultats).

Els jugadors del partit...

3 punts: Pep Estrany

2 punts: Jordi Tió

1 punt: Eloi

EL CATENACCIO CABRENC

2011-04-04T11:45:00.001+02:00

El dissabte passat va tenir lloc un dels partits de la jornada, sobretot pel resultat. La Cabra jugava a casa, això sí, però a davant hi tenia un dels equips més ben classificats. El Rodenc juga molt bé, i aquest any lluitarà per pujar, és evident. Tot i això, no van poder amb el “Catenaccio” cabrenc i van empatar en un partit molt disputat.

Un partit molt interessant el de l’últim dia. El Rodenc venia amb la intenció de puntuar sí o sí per seguir amb la lluita de pujar de categoria, mentre que La Cabra volia remuntar (o almenys aixecar el cap) aquesta mala ratxa de resultats molt negatius. Sobretot, els locals buscàvem donar una bona imatge i posar les coses difícils. La disposició al camp va ser la correcte i la pressió i marcatge a l’home va fer la resta. L’equip visitant va demostrar perquè està a dalt, i portava el joc i la possessió de la pilota al partit. La Cabra, aguantava al darrere, ben posicionat. Va ser llavors quan, en un contraatac ben trenat, en Pep va centrar la pilota a en Miki que va saber definir a la perfecció per sobre del porter. La Cabra donava la sorpresa, i s’avançava al marcador. Els visitants, a partir de llavors van posar una marxa més i van arribar amb més perill del què ho havien fet, gràcies a en Gómez, que causava estralls per la seva banda malgrat el bon marcatge del nostre capità. En una d’aquestes internades, es va reclamar penal, però l’àrbitre no el va voler veure. Unes jugades més tard, una pilota centrada des de l’extrem va acabar dins la nostra xarxa. L’empat al marcador va pujar i així es va arribar a la mitja part.

Calia seguir fent les coses bé i no cometre errors, però el sistema i la manera de jugar provocava molt desgast en els nostres jugadors i els canvis van ajudar a refrescar l’equip. Marc, Eloi i David van fer-ho possible al entrar a la segona part. L’equip visitant, buscava la victòria, ara sí, amb totes les seves armes però no arribava amb prou claredat. La Cabra, per contra, semblava conformar-se amb l’empat (un molt bon resultat per nosaltres, vist els darrers partits) i només esperava que passessin els minuts, això si, esperant alguna contra per fer mal. Clar, al veure que els minuts anaven passant, el Rodenc s’anava posant nerviós i això es va traduir en targetes i un parell d’expulsions. També van reclamar un altre penal (aquest més dubtós que el de la primera part, o aquesta és la meva opinió) i van perdre els nervis més d’un cop. Però el resultat ja no es va moure, tot i que l’equip visitant va gaudir d’una darrera ocasió per marcar que va sortir a fora per molt poc. Un resultat, per mi, just. Això sí, un partit molt disputat, potser no molt bonic... però a vegades el futbol és així, i tothom (tu, tu, tothom!) juga amb les seves armes, a vegades surt malament, i altres surt bé.

Arbitratge:

No va agradar a ningú. Els locals, podríem reclamar varies decisions dubtoses, targetes no ensenyades o accions mal assenyalades, mentre que l’equip visitant podria reclamar dos penals i fores de joc mal assenyalats. No ho va fer bé, per ningú, però el resultat és el que és, i ell no va influir en aquest aspecte.

En contra :(

-L’equip es va cansar molt, i jugar d’aquesta manera... per acabar demanant l’hora, no agrada a ningú i menys a nosaltres.

-En alguns moments del partit, vàrem entrar en el joc dur (en certs moments, també) de l’equip visitant. Això va propiciar per exemple, que en Pedro fos expulsat sense raó aparent.

A favor :)

-Un partit molt sofert, molt complicat, però molt ben treballat i amb una bona disposició al camp. El resultat (per nosaltres bo) n’és la millor proba.

-Normalment destaquem 3 jugadors en aquesta crònica, però per desig propi dels entrenadors, es felicita a tot l’equip i (des de la web) es proposa sumar un punt a tots els jugadors que van participar ahir. Queda dit!

-El Rodenc també disposa de blog/web on llegir la seva crònica. Proposo visitar-lo també: http://www.atleticrodenc.com/

Els jugadors del partit...

3 punts: Sergi Rifà

2 punts: Pep Estrany

1 punt: Jordi Tió

+ 1 punt a tots els jugadors que van estar ahir al camp (també a l’Àlex que tot i estar sancionat, va venir a animar).

GRAN CALÇOTADA, MALGRAT LA DERROTA

2011-03-31T19:55:00.002+02:00

El passat dissabte, La Cabra va perdre per 3-0 al camp del Rupit. Va ser un partit més igual del què pot semblar al marcador, però es va tornar a perdre. Primer, felicitar el Rupit pel seu gran partit i segon... vist que sempre he de fer la crònica d’una derrota, aquesta setmana canviaré la tendència; faré una crònica de la calçotada celebrada diumenge!

Els jugadors del partit...

3 punts: Dani

2 punts: Ramon

1 punt: Sergi

Anem ara pels calçots!

Preparació de calçots:

L’Eloi era el cuiner de calçots amb més experiència, així que va organitzar a tots els que érem allà per començar a preparar l’elaboració. Gabri i Àlex van ser els encarregats del foc, demostrant que en saben i molt d’aquest element; el foc i les brases preparades, van funcionar non-stop durant tot el dinar a les mil meravelles per coure tant calçots com carn. En Pedro i l’Eloi enforquillaven els calçots amb un fil ferro ideal per girar i fer a volta i volta cada tongada de calçots, mentre que en Dani, embolicava cada nova remesa de calçots feta. Tots ells, van ser condecorats amb un Master en calçots, aquella mateixa tarda.

Els convidats a l’esdeveniment anaven arribant a Can Tió; Directiva, el germà del capità amb la seva parella, els jugadors de l’equip, entrenadors, mallorquins i fins i tot en Pep Estrany amb la seva família.

El de la casa:

La casa dels Tió va ser el lloc perfecte per reunir més de 25 persones menjant calçots! El garatge, de grans dimensions, va acollir taules i cadires i molta teca preparada i elaborada en temps record pels comensals. La Martina va fer acte de presència i no va plorar ni un sol cop! Jo diria que ja sent els colors de La Cabra... per això s’hi va sentir tant còmode, evidentment. Tot va anar a les mil meravelles i en Lluís Oriol va aportar taules i un bidó + graella més per fer calçots.

La Quina final:

Malgrat ser tot un regiment de gent, van sobrar calçots, botelles de vi, patates rosses i olives (també fantes i coca-coles) així que calia repartir-ho. La solució? Una Quina! En Tió escrivia un número i qui l’endevinés, s’enduia el pot/pack que es sortejava en aquell moment. La part mallorquina de l’esdeveniment, es va endur gran part dels productes, entre ells en Sebastià, que va encertar un pilot de números! Dir que la Quina va ser molt repartida... és dir molt, però es va passar una gran estona, que és l’important!

Els jugadors de la calçotada van ser...

Sebastià = va guanyar quasi tots els premis de la Quina final.

Tió = Va fer de cap de cerimònies a la perfecció.

Eloi = El Ferran Adrià dels calçots

CALÇOTADA! ARA SI...

2011-03-24T11:44:00.002+01:00

Bones... Cabrencs i Cabrons, jugadors i entrenadors, presidents i directors esportius, Enric i Vall, amics i amigues, avis i nens, enamorats i despechados, gais i lesbianes, gent del Barça i algun del Madrit i cap de l'Espanyol, catalans i mallorquins, mallorquins i catalans, esteu tots convidats a la Gran Calçotada que se celebrerà diumenge dia 27 (ara sí) al camp de la Cabra. Es prega que confirmeu l'assistència (a Eloi Montero Comes) per saber el número de gent que serem.

Hora: 13:30

Porteu-vos la cadira, que anem una mica justos de seients...

Gràcies! Visca La Cabra!

6 punts més que volen...

2011-03-21T10:38:00.002+01:00

En el partit anterior...

El passat diumenge al matí, al camp del Calldetenes, la Cabra va sortir amb ganes i sabent que aquell era un partit important i també difícil. La Cabra arribava al match amb pocs efectius (només 14 jugadors), però això no era cap excusa. L’equip pressionava i jugava. Els primers 20 minuts van ser de clar domini cabrenc, tot i no haver-hi moltes ocasions clares i faltar xutar més a porteria, es creava sensació de perill i, l’equip rival, amb prou feines passava de mig camp.

Superat el minut 20 de la primera part, una desafortunada lesió muscular de Pedro va obligar als místers fer el primer canvi dels dos disponibles. Això va desestabilitzar l’equip i es va deixar de tenir el control clar de la pilota, ja no es tenia tanta possessió i el Calldetenes va començar a tenir contraatacs perillosos, arribant a la mitja part patint i amb grans i importants parades del porter cabrenc evitant, en més d’una ocasió el gol.

A la segona part la va continuar la dinàmica del final de la primera amb el partit força trencat. En una pilota recuperada pel Calldetenes a la banda van sorprendre en un ràpid contraatac que va suposar el 1-0. Encara quedava partit. I la Cabra no va abaixar els braços i va intentar pressionar més i renovar energies amb l’únic canvi que quedava per fer. En menys de 10 minuts, després de recuperar la pilota per la defensa i amb una ràpida transició a l’atac en Marc Rovira marcava l’1-1 després d’un xoc d’en Pep Erra amb el porter. Semblava que el marcador es podia capgirar. Però al cap de pocs minuts, en una falta lateral el davanter més alt del Calldetenes marcava de cap superant per alt la defensa. En un quart d’hora s’havien fet els 3 gols del partit. A partir d’aquí l’equip ho va seguir intentant i va disposar d’alguna ocasió però sense sort. El partit es va anar endurint, sobretot amb entrades a destemps per part dels davanters locals, i des de la banqueta del Calldetenes no es parava d’increpar i insultar (sense massa enginy i amb poca gràcia tot sigui dit) els jugadors cabrencs.

Al final 2-1 i una derrota dolorosa. Jugar en diumenge tampoc ens va afavorir.

Els jugadors del partit...

3 punts: Edu

2 punts: Marc Mulet

1 punt: Jordi

Qui hagi vist el partit, o la primera part, poc es creurà el resultat final del partit del dissabte passant davant La Gleva. Un 0-5 va ser massa càstig per un partit tant igualat, però clar... tot el què diguis, davant un resultat tant contundent, sona a excuses...

Buf, com començar? Pel principi mateix, doncs. Una molt bona primera part dels cabrencs amb control de pilota, bona disposició al camp i lluitant per arribar amb perill a l’àrea rival. Raül i David pressionaven a davant i baixaven les pilotes per ser jugades, per la banda, Pep i Dani arribaven en perill i al mig camp, la superioritat dels nostres tres jugadors es notava. Sí és cert que el plantejament de jugar amb tres defenses era arriscat, però el partit s’ho valia. I fet ben fet, és un molt bon sistema. El problema arriba quan es perden pilotes que no s’haurien de perdre i et creen un contraatac com Déu mana. I així va arribar el primer gol en contra; un contraatac ben trenat que va deixar sol davant del nostre porter a l’extrem rival, que va saber definir. Lluny d’abaixar els braços, La Cabra ho va seguir intentant i, malgrat l’àrbitre, posava problemes a la defensa de La Gleva. Destacar també una rematada al pal de l’equip rival, que podia haver fet pujar al marcador el seu segon gol. Mitja part.

A la segona part, tot el fet a la primera, va semblar difuminar-se de mica en mica, doncs un cop rere un altre, l’atac poc consistent però sí contundent, de La Gleva convertia cada jugada en gol. La Cabra es bolcava sense èxit a l’àtac, descuidant la defensa, i l’equip rival ho aprofitava. De 6-7 ocasions clares que van tenir en tot el partit, La Gleva en va convertir 5! Màxima efectivitat, cosa que no podem dir nosaltres ni de tros. A partir del segon gol, i poc després, rebre el tercer, La Cabra es va enfonsar. Quan s’entra en una dinàmica negativa, és molt complicat aixecar el cap. Tots ho sabem. El tema és que queden encara molts partits per endavant i no es pot abaixar els braços mai mai mai! Així que, una setmana més, ànims!

Arbitratge:

Despirotat. Semblava estar ficat al partit, però fallava en les decisions més fàcils i en els fores de joc. També en faltes descarades que no xiulava i treient de pollaguera ambdós equips en molts moments. Ho podia haver fet millor, la veriat.

En contra :(

-Sobretot, el resultat; massa càstig per com va anar el partit.

-Els altres equips es tiren un pet, i et marquen dos gols. Nosaltres necessitem 10.000 oportunitats per causar una mica de perill.

-Hi ha zones on no es pot perdre la pilota o és jugada de perill assegurat.

-Falta gol!

A favor :)

-Malgrat el què pugui semblar, es va lluitar fins al final.

-Aixecarem aquesta situació, ja ho veureu!

Els jugadors del partit...

3 punts: Ramon

2 punts: Sergi Rifà

1 punt: Dani